En el memorable discurs que va fer Manuel Azaña sobre l'Estatut de Catalunya –el primer, no el d'ara– va dir: «Tots els problemes polítics tenen un punt de maduresa abans del qual encara estan àcids, desprès, passat aquest punt, maduren massa i es podreixen».

En aquesta campanya estem escoltant massa discursos podrits. No per les dobles intencions. Tampoc per les interpretacions. Simplement han madurat massa, no s'han utilitzat en el seu moment i ara estan corromputs pel pas del temps. Malgrat això encara s'utilitzen com a reclam electoral. ¿Per què? La resposta no la dóna ni tan sols qui utilitza el motiu. En aquestes alçades de la vida que molts dels punts programàtics siguin les repeticions de sempre o bé una idea generalista de les coses, obliga a pensar que alguns candidats atempten a la pròpia intel·ligència de l'elector que vol, en tot cas, que li donin solucions a les qüestions, i no els interrogants de sempre als problemes que ja no haurien d'existir.

Una vegada més es veu que els assumptes privats es converteixen en qüestions generals que no interessen a ningú. Simplement perquè la situació és una altra, el temps ha enterrat el problema i la realitat és canviant. Podríem fer una llarga llista de temes obsolets que encara porten cua. No cal, perquè és inútil. Tampoc voler donar la medicina a les malalties que patim, en una recepta de quatre pastilles per a les qüestions socials i un llarg tractament per a les econòmiques. No es parla de cultura perquè com sempre, ha quedat arraconada. La política juvenil només serveix per utilitzar unes colles en moments electorals perquè parlin por boca dels grans. El medi ambient queda per a un altre moment, perquè ara els assumptes urgents són uns altres directament vinculats a la butxaca de qui encara la conserva tancada i no trencada.

Una vegada més seran molts els que votaran a la persona per raons individuals i no polítiques, menys encara pensant en l'interès general del país. El resultat pot ser tornar al camí de sempre i els fruits que obtindrem estaran podrits, perquè fa massa temps que van madurar i ningú els va saber recollir.

Ara no rebem altre missatge que el sofriment i la renúncia per part de qui fa un temps no va saber recollir les experiències d'una política triomfalista que ens abocava al fracàs. Corregim errors. El primer és reconeixe'ls, sobretot qui no els va saber evitar. Però tot indica que tornarem a caure en la mateixa pedra. Encara es pot evitar. Seguim esperant un missatge de futur i no de resignació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.