Naturalment que s'ha de legislar en clau andorrana i no copiar de la resta!. Ara bé: ¿Quina és aquesta clau? O més encara ¿Es pot legislar cap dintre quan tots els índexs assenyalen que és el mercat qui mana i governa? La política de l'estruç d'amagar el cap sota l'ala pensem que no ha portat mai beneficis.

Al revés, els problemes s'han multiplicat i al final hem tingut que improvisar solucions que s'haguessin pogut fer amb mentalitat nostra, però atenent els requisits batejats ara com a «globals». Convé no confondre per tal de no caure en els errors de sempre. Sobretot ara que està àmpliament demostrat que els governs no governen i sí que ho fan les grans organitzacions econòmiques.

Una mostra que no pot ser més fidel és el berlusconisme, que és l'equivalent postmodern del feixisme, fundat sobre la legalització dels privilegis i la dominació per la imatge. Aquest tipus de política, per poc observador que es sigui, es pot comprovar que té també influències a casa nostra. El poder econòmic té una vara més alta que la resta de poders a nivell polític, de comunicació i fins i tot de creació d'imatge. No diem si això és bo o dolent, ho deixem a la consideració del lector, que hauria de contestar a una pregunta tan simple com si anem directament al govern dels empresaris.

Per a molts la resposta afirmativa pot ser a més molt positiva. Dubtem però que sigui positiu per al país en general perquè, es miri com es miri, serà un poder corporativista. Si volem que la legislació tingui clau andorrana, aquesta qüestió s'hauria d'explicar abastament perquè tots a l'hora de votar ho tinguin molt clar.

El poder polític es troba en una clara desavantatge, cada cop més forta. L'explicació és que la globalització atorga al diner una ubiqüitat d'estar a tot arreu que el poder polític no té. Si volem una legislació en clau andorrana, també s'ha de pensar molt en aquesta situació.

Un detall: Canada, Austràlia i Suècia són els tres països que millor han fet la travessia del desert de la crisi. Aquest tres estats tenen una cosa en comú: han mantingut una seriosa regulació nacional del sistema financer.

És el que nosaltres no hem fet, simplement perquè hem perdut el temps en discussions o eslògans generalistes. Qui tingui fórmules legislatives sobre el moment actual, que a més siguin identitàries, que ho expliqui i després que ho faci. Que les paraules són buides i se les emporta el vent i les realitats queden i són els problemes mai resolts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.