Sorprèn escoltar el que es diu en aquesta campanya electoral si ho comparem amb el que es parla a nivell europeu i el que es debat en el moment mateix d'escriure aquesta editorial. Es diria que ens hem venut el seny. Discutim si és hora, o no, d'organitzar l'Arxiu Nacional –que en el millor dels casos trigarà un parell d'anys– sense valorar que la política d'un país passa per tots els racons, inclòs la cultura. Prioritzar no vol dir oblidar les obligacions, totes i en tot sentit. Ara per ara sembla que el que val és la qüestió econòmica, però no es parla de la social. O potser sí, perquè totes les innovacions econòmiques es fan amb un cost social molt alt i a la vegada injust. El desinterès per veure el que es cou a Europa, que inevitablement també ens afectarà a nosaltres, és un insult a l'intel·ligència, precisament per l'estúpid que resulta.

S'ha de parlar i molt d'economia. Els nostres candidats han de tenir-ho present perquè és un dels més importants problemes que s'han d'afrontar. Aquest no pot ser un debat en què predomini l'oratòria fàcil i menys encara l'informe tècnic. Aquest és un problema que tenim que discutir amb un contingut fonamentalment polític i que els nostres líders han de posicionar-se de manera clara i extrema.

El futur econòmic del país depèn en gran part de les polítiques monetàries que es discuteixen ara a Europa. A la vegada es demana un pressupost que sigui de total contenció, el que vol dir estrangulament del desenvolupament.

Exigim als polítics que ens parlin del què importa i no de coses més intranscendents, precisament en uns moments en què tot el que es digui i es tingui que fer hauria de tenir una significació constant. El votant està disposat a fer sacrificis, però ha de saber de quin tipus i si seran repartits.

La majoria de ciutadans tenen uns salaris que ara es discuteixen a la baixa en funció de la productivitat. Perquè la productivitat sigui real s'han de crear les infraestructures i mecanismes necessaris. Caldrà analitzar com s'ajuda a les empreses i com s'atura la sangria de l'atur.

Ens trobem en la meitat d'una crisi formidable i ni uns ni altres són capaços d'explicar on volen anar. La votació no ha de ser a la persona si no va acompanyada d'un programa que ajudi a tots i sobretot als més necessitats a sortir del forat.

Aquestes eleccions han de deixar molt clar quin és el paper del país, l'objectiu immediat, la nostra presència internacional i el manteniment de la societat civil en un marc d'equilibri econòmic i conseqüentment social. La resta és un conte a la vora del foc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.