Ja en marxa la campanya electoral és el moment de recalcar molts dels nostres posicionaments expressats sobretot en els darrers dies, que voldríem que tinguessin una resposta.

Ara és el moment en què ja no es tracta tant de dir el que a cada grup l'interessi. Donem per descomptat que ho faran, sinó que sàpiguen contestar a les preguntes que pugui fer l'electorat i que, sens dubte, són les que més importa als candidats. Necessitem exposicions clares dels programes electorals que abastin tots els temes.

Si tinguéssim que fer una primera demanda, aquesta hauria d'anar dedicada als joves. Fins el moment poc o res s'ha dit en aquest sentit. En el recent Pacte de Lisboa en matèria de política juvenil es va donar un avis molt greu: la majoria de països no pensen en els joves. Creiem que el nostre forma part de la llista.

La precarietat i la manca d'expectatives és tan gran que, en alguns casos, el grau d'indignació juvenil resulta més que evident. Necessitem donar futur als nostres joves i no dedicar diades a deixar que parlin per després no fer cas de tot allò que hagin pogut dir. A la vegada és necessari que els joves facin sentir la seva veu en l'escenari públic i no únicament en moments conjunturals amb un excés de folklorisme, sinó en el dia a dia i a mesura que pateixen els problemes.

S'ha fet popular la paraula mileurista. És el que pateixen els joves andorrans. En alguns casos tan de bo el mileurisme, perquè una gran part no compta ni amb això al estar totalment aturats.

Històricament els moviments juvenils s'han expressat públicament reclamant els seus drets, i joventut ha estat sempre sinònim de rebel·lia. Potser el més important d'aquets moviments hagi estat el del 68. Però aquests eren altres temps, possiblement, pel que fa als joves, millors que els d'ara. Les seves manifestacions ja no són tan revolucionàries, no demanen l'impossible, sinó simplement una feina que pel que es veu comença a ser bastant improbable d'aconseguir. Si al 68 els joves –com va dir Raymond Aaron--- eren «fills de papà tocats per la gràcia», ara ja res no sembla possible i es tenen que adaptar. ¿A què? Aquesta és la gran resposta que demanem als candidats. Perquè quan existeix la por al futur no es troba lloc per a la joventut.

Anirem desgranant en jornades successives altres problemes que afecten als ciutadans de la vida quotidiana i seguirem demanant respostes als que ara reclamen el nostre vot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.