Ja estem en plena cursa electoral, amb tot el que representa de feina per saber trobar l'equilibri entre el conjunt de candidats i els que han de votar. Potser la fórmula seria seguir el vell consell que es dóna a l'hora de preparar un combinat alcohòlic: remoure sense agitar.

Tota activitat humana, la política electoral també, passa per tres fases: la bravura inicial, la fortalesa següent i la bondat final. Demanaríem als candidats que sàpiguen transmetre de forma directa el seu missatge. Aquest ha de ser tan clar que identifiqui al candidat i a la vegada faci fàcil el contrast amb els opositors. En la línia que més directament s'expliqui perquè s'aspira al càrrec i que es pensa fer amb ell, es podrà valorar si és millor o pitjor que els altres i quines propostes justifiquen que uns puguin ser elegits més fàcilment que uns altres. No val l'engany i sí la sinceritat. Perquè sigui així les idees han de ser molt definitòries i tenen que demostrar que es busca l'interès de tots, com a norma bàsica de la democràcia.

La fortalesa en defensa dels principis proclamats és el testimoni final de l'honradesa en l'acció. Saber diferenciar el perquè s'han fet les coses i s'han deixat de fer unes altres, és la fórmula perquè la fotografia sigui la real i no maquillada pel photoshop. Ull viu que en campanya els candidats riuen sempre i volen contagiar un optimisme que no tots tenim. Sota l'aparença s'ha de veure la realitat verídica del personatge.

Tots aquells que estan compromesos en la política progressista han de tenir la responsabilitat d'impulsar aquesta causa. Aquest és el discurs que volem, no la picabaralla fàcil i la resposta i contra-resposta permanent.

Finalment la bondat en creure objectivament el que es defensa com la millor opció a la dels altres, però a la vegada amb el respecte clar al contrincant, al que demanem els mateixos principis.

Repetim: desitgem una campanya remoguda en idees però sense agitacions en accions desqualificadores. Amb projectes definits i no utopies i menys encara falses expectatives. Una campanya que reconegui la feina feta i la que s'ha de fer. No podem canviar la història, perquè aquesta és la que és, però sí podem observar-la per a no caure en els defectes que tingui i sí en les seves virtuts.

És la manera de analitzar objectivament el present i esbrinar quin ha de ser el futur si es disposa de la voluntat i el projecte capaç per tirar endavant. Aquest tram final pot ser decisori per esgarrapar els vots que marquin la diferència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.