A qui beneficia la retallada de la despesa pública? És una pregunta que no sempre té una resposta clara. Més encara en període electoral. En aquests moments és la resposta que voldrien saber tots els ciutadans, no únicament els que voten, sinó els que viuen i treballen al Principat. El missatge dels últims temps és com una obsessió per la retallada, però sense explicació final de qui pot sortir beneficiat. Entremig d'aquesta qüestió es barregen els interessos públics i privats i especialment una imatge destructiva pels funcionaris, com si aquests fossin els culpables de tot. Aquesta postura no és seriosa. Les reformes s'han de fer, però d'acord amb les necessitats.

A tots els polítics els hi agrada inaugurar centres sanitaris, escoles o habitatges socials. Més encara en època electoral. Estarien més contents amb grans obres urbanístiques o infraestructures faraòniques. Ara per ara aquestes últimes no poden ser i les primeres han quedat guillotinades. Està molt clar que les retallades del Govern no afecten per igual a tots els ciutadans. Com sempre passa els més perjudicats són els dèbils. Uns perden la feina i no tots tenen ajudes. Altres no tenen l'oferta d'altres oportunitats i així una llarga llista.

Enfront d'aquells que no volen despesa pública cal situar als que la defensen. És bo recordar, precisament ara, que els serveis públics creen llocs de treball. També que la societat del benestar es pot replantejar, però mai abandonar, perquè la injustícia seria més que evident. Qui pot pagar ho té tot cobert i altres no tindrien res. La mentalitat de l'economia liberal amb un ajustament econòmic restrictiu augmenta la pobresa i la desigualtat de gènere. S'ha vist en els dos darrers anys. Per a uns quants l'activitat econòmica s'ha centrat en el seu manteniment econòmic mitjançant ajuts públics moltes vegades, i en canvi estan en contra d'assimilar les necessitats bàsiques de les persones. No és just que es rescati als poders econòmics amb diners públics i que aquest rescat no arribi als ciutadans a l'existir una voluntat política d'enterrar-los.

Obsessionats amb els perills del dèficit –que existeix i són molts– es prioritzen unes polítiques sobre les que es podrien crear feina i mantenir les polítiques socials. El resultat és un augment de la pobresa no amb la mateixa intensitat que el descens de la riquesa.

En campanya electoral els ciutadans han de saber molt bé quines decisions prendran els candidats per atendre les necessitats de tots, o bé el que demanen sectors concrets. Recaptar i gastar amb seny però buscant la disminució de les desigualtats és la feina a fer. Depèn d'això la nostra qualitat de vida i la pròpia democràcia. Aquests és el programa que volem discutir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.