Si el món fos un taula d'escacs, el polítics –especialment els andorrans– serien els cavalls. Mai es mouen en línia recta. Les circumstàncies aconsellen canviar el pas segons cada situació tècnica de les peces del contrari.

Després de la presentació de l'ideari dels dos principals candidats –l'altra part agradi o no és purament conjuntural– ha quedat molt clarificada una postura clara, però encara indeterminada. El que es diu es difícilment discutible, però sí seria molt difícil esbrinar que es faria en cas de victòria amb el discurs emès fins al moment. Ara es parla tot «d'entrada», però més tard i en petit comitè es matisa amb un «ja m'entens», per acontentar als elements de la pròpia candidatura.

Ara es veu clarament el bipartidisme, però més tard es comprova que en molts casos darrere del mateix no existeix massa tropa, perquè aquesta queda dividida en moltes companyes.

Per això ara i de bon començament sona molt bé la música del govern de «salvació nacional». S'ha escrit i s'escriurà molt del tema, però la incògnita perdura.

No dubtem que els líders, arribat el cas ho voldrien, però no està tant clar que la resta de tropa ho admeti, segons com es facin les propostes finals. Els somnis duren poc i els insomnis són constants. És la nostra tradicional aventura política.

Al superposar-se els problemes sense una resposta seria i clara les decisions es perden en el temps. Però queden escrites. És un bon exercici mental repassar l'hemeroteca de les eleccions per comprovar que malgrat el temps passat molts costums –bons/dolents segons es miri i qui ho mira– es conserven com el primer dia.

Tot triga en esvair-se, tot necessita el seu temps –molt llarg a casa nostra– i per a molts el temps és com un rellotge sense agulles que mai marca l'hora i, per tant, sempre està aturat. No podem mantenir la creença de viure en els dominis en el que tots pensen que la certesa reina per sempre, perquè és incert. Com les enquestes –aquelles que són exposades només amb una part de les dades i no amb tota la informació que interessa–, com les imaginàries evidències.

La vida és allò que es va desenvolupant mentre tu t'obstines en tenir altres plans. En època electoral és bo tenir-ho present.

Hi ha temps on la història no es mou. Altres vegades, com ara, s'accelera i repentinament comencem a córrer sense ritme. De ser així comencen a viure sobtadament, perquè entrem en un període imprevisible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.