Més de 15 anys després d'iniciats els primers treballs per part de la comissió legislativa i després de més d'un lustre d'obres, la nova seu del Consell General va obrir ahir les seves portes a la ciutadania. L'opinió dels ciutadans –l'afluència dels quals va superar les previsions– és majoritàriament positiva. Sempre hi haurà crítiques, és clar, qualsevol canvi en comporta, però en molts sentits, aquesta nova Casa de la Vall és una obra modèlica. El projecte i l'execució del mateix evidencien com de fructífera pot ser la col·laboració entre arquitectes internacionals i els professionals del país, combinant talent forà amb talent autòcton. També és digne d'elogi el rigor d'execució i pressupostari dels treballs. No és la primera obra pública del país que es lliura de la tan habitual desviació pressupostària –de fet, la nova seu del Consell costarà menys del que estava previst–, també d'altres, com el Comú d'Encamp, es van executar amb un resultat similar. Però en uns anys en què la gran majoria d'obres públiques han tingut una execució digna d'un via crucis, és un alleujament saber que si les coses es fan amb el rigor degut el resultat és positiu. Tal vegada valdria la pena estudiar quin pla d'execució s'ha seguit des del Consell i copiar el model de project management o control dels treballs.

Més enllà de la qüestió econòmica, hi ha la qüestió simbòlica: En certa manera, la nova seu del Consell és la casa de la nova Andorra que va néixer amb la Constitució el 1993. Potser també seria una bona oportunitat per desfer-se de vells fantasmes del passat, del passat més proper. Els dos pitjors, a judici nostre, són la confrontació i l'immobilisme. La nova seu del Consell evidencia els avantatges d'un projecte impulsat des de la igualtat de totes les parts i des del consens. També és un símbol de modernitat, d'adequació als temps i a l'entorn: es tracta d'un edifici que permetrà al poder legislatiu andorrà desplegar tota la seva capacitat de treball i també de relacions internacionals.

Però, com també s'esdevé amb la Constitució, hi ha el risc que el nou edifici acabi essent un símbol buit. Si no hi ha una tasca permanent d'innovació, d'adequació a l'entorn i –molt especialment– d'anticipació als esdeveniments, el nou Consell General i tots aquells atributs que fan d'Andorra un Estat de Dret modern poden acabar com una campana sense batall. La nova Casa de la Vall no és, per si, una obra sobredimensionada, només ho serà si entre tots –els polítics els primers, però no els únics– no sabem omplir-la de contingut, no sabem estar a l'altura del sentit d'Estat que tots hauríem de tenir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.