Quan els ministres d'Economia i Finances i Medi Ambient, Pere López i Vicenç Alay, van presentar els resultats de l'auditoria efectuada a Ctrasa, tot feia preveure un escàndol de proporcions majúscules. De les declaracions dels responsables governamentals es desprenia que les irrgularitats d'aquesta empresa de participació pública podien ser constitutives de delicte. Sorprenentment, però, el Govern no va acordar enviar l'auditoria a la Fiscalia, ni la Fiscalia va demanar-la d'ofici. Es va optar per reclamar el rescabalament dels perjudicis que, segons l'auditoria, haurien patit les arques públiques a través de la parapública FEDA. Aquesta setmana coneixíem la decisió del Govern de judicialitzar la qüestió de la venda d'accions a FEDA per un preu que no contemplava el sobrecost en la construcció del centre de tractament de residus. Curiosament, però es tractarà d'una reclamació per la via civil i no de l'inici d'un procés penal, com semblava desprendre's de la versió de l'Executiu el dia que es van fer públics els resultats de l'auditoria.

Sembla que, en certa manera, el Govern tira la pedra i amaga la mà, insinua greus irregularitats, però no acaba d'anar al fons de la qüestió. No és l'únic. Aquesta setmana coneixíem també la reacció dels antics accionistes privats de Ctrasa, disposats –diuen– a portar els ministres a la Batllia per difamació, per atribuir-los unes irregularitats que no els pertoquen. Els antics accionistes privats no descarten querellar-se; això sí, ho deixen per a després de les eleccions. És una altra manera de tirar la pedra i amagar la mà, d'amenaçar sense acabar de complir amb l'amenaça. Tot amanit amb el rerefons de les eleccions; no sembla que d'una combinació com aquesta en pugui sortir una aigua massa clara.

Hi ha, a més, una altra qüestió: ¿Estem segurs, tots plegats, d'haver enfocat l'afer Ctrasa com cal? L'atenció –i la tensió– s'ha focalitzat en uns accionistes privats que van vendre les accions a FEDA a un preu –segons l'auditoria– força més alt que el que pertocaria. Essent FEDA una empresa pública ¿no seria més lògic centrar-se en l'actuació del ministre president de la companyia en aquell moment? ¿En l'actitud del Govern de torn? Si les irregularitats són les que s'insinuen, les que es diuen però no s'acaben de dir del tot, el principal responsable hauria de ser l'Executiu de l'època en què es van realitzar aquestes irregularitats.

Però ja vam advertir en el seu dia que tal vegada la qüestió no s'havia enfocat del tot bé; que la caixa dels trons o s'obre del tot o no s'obre. Si les irregularitats són tan grans i les ofenses per difamació tan greus ¿a què esperen els uns i els altres? No seria una bona notícia que la resposta fos: a les eleccions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.