Alguns teòrics de la comunicació política –i d'aquesta altra disciplina una mica més seriosa per, bé que menys a l'abast, que és l'estratègia política– sostenen que la campanya electoral comença la nit de les eleccions; que les democràcies occidentals viuen en un estat de campanya permanent. A Andorra, ja se sap, aquest tipus de coses acostumen a arribar-hi una mica més tard. Però hi arriben. Ja són aquí. Com a mínim pel que fa a les dues grans formacions que concorreran a les eleccions del 3-A, la campanya ja ha començat.

Ara bé, que la veda s'hagi aixecat abans d'hora no vol dir que aquesta sigui una campanya –una precampanya– d'alt voltatge polític. Ni de bon tros. De fet, està essent una de les precampanyes més insulses i amb menys missatge de les que mai s'han vist. ¿Realment no se n'adonen els candidats del paper que estan fent? ¿De debò pensen que els ciutadans, que els votants, són tan rematadament estúpids? Encara ningú no ha dit res amb cara i ulls, cap proposta que se sustenti amb arguments, que expliqui com assolir les finalitats –sempre bones, magnífiques– amb què els candidats s'omplen la boca dia sí i dia també. Quan el missatge no està clar, quan l'estratègia no és afinada, tanta aparició pública, tanta roda de premsa informal a peu dret, tantes pàgines de diaris i tants minuts als informatius són un perill, més que no pas un avantatge: El risc de ficar la pota –i a més d'un candidat ja li ha passat– creix de manera exponencial quan falta allò que és essencial.

Fins ara l'únic que hem vist ha estat el següent: Demòcrates per Andorra convocant a la premsa als llocs més insospitats –davant de l'edifici del Govern, als comerços de l'avinguda príncep Benlloch– per fer declaracions d'intencions que més s'acosten a una Carta als Reis que no pas a un programa electoral. No hi ha profunditat ni en l'anàlisi, ni en els objectius ni en els mitjans per assolir-los. Estaria bé que primer pensessin el que volen, el que volen de debò, després es centressin en trobar la manera d'aconseguir-ho i al final ho expliquessin a la ciutadania. Perquè la manera de fer que han portat fins ara comença a cansar i el públic, no ho oblidin, ho perdona tot excepte l'avorriment.

Tampoc en el PS hem vist cap proposta programàtica, com si la pressa del cap de Govern per convocar les eleccions també hagués agafat els socialdemòcrates amb els deures a mig fer. En certa manera es podria dir que les declaracions i aparicions públiques del PS han anat a remolc de DA. Fantàstic. El discurs dels uns va a remolc del discurs buit dels altres. Els partits es barallen per la data del debat a la televisió i el problema és un altre: que encara no saben què diran en aquest debat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.