Es parla de programes electorals, però encara no estan definits. El missatge d'ambigüitat predomina en alguns grups concrets. Es parla a grans dosis generalistes, però no es concreta. Avui presentar problemes és obvi. El que el ciutadà reclama són solucions. Quant més concretes siguin aquestes millor.

Un primer gran tema són les nostres relacions exteriors i de manera molt especial amb la Unió Europea. Celebrem les bodes d'argent d'aquesta institució i nosaltres encara estem definint quin paper seguir i en els últims moments com estar sense ser-ho del tot. Aquests malabarismes fa molts anys que els fem a casa nostra i els resultats han estat nuls. A nivell exterior la cosa empitjora. Mentre la integració ja és un fet rutinari per a la majoria dels països, nosaltres encara ens ho pensem, malgrat l'important camí obert en els darrers dos anys. Una definició concreta del que cadascú pensa fer, tenint present el país i no sectors concrets és matèria obligada d'explicació per part de tots els candidats. Un missatge clar i sense cap llacuna.

El segon repte, lligat al primer, és el de la crisi. Una crisi que és quelcom més que els que es diu i pregona.

Els perills estan damunt la taula: fort endeutament públic, però tant o més gros a nivell privat, intens desequilibri comercial, baixa productivitat en moltes empreses, teixit productiu amb un excés de pes de baixa productivitat, mala qualitat en la massa laboral. La llista seria molt llarga, però aquest són els principals aspectes i no es pot resoldre un i deixar de banda un altre.

¿Solucions? Els candidats han de ser molt clars de com pensen fer el control intern de preus i salaris, comptant amb la participació del sector privat, que s'ha de mullar definitivament. També és el moment de parlar sobre l'apertura exterior i la liberalització del mercat de capitals. Son temes que no admeten doble llenguatge, perquè fa massa temps que es practica amb uns resultats que no poden ser mes negatius. Nomes amb la participació del sector econòmic i social es pot trobar el camí a seguir. En cas contrari anirem coixos i no arribarem mai el destí final.

Es tracta de que el sector política faci propostes, el sector econòmic ho accepti, estigui d'acord el sector social i tots a una treballem en comú. No es pot demanar a la resta que faci la feina de cadascú. Sense aquesta corresponsabilització seguiren enganyant a tots en generals i a cadascú en particular. Seguirem molt de prop aquest projecte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.