L'Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra (ACODA) és pessimista. També ho és l'Associació d'Agents Immobiliaris. L'activitat relacionada amb la construcció no té bones perspectives. L'any no pinta bé, i el passat es va saldar amb un balanç força negatiu. El número d'assalariats en el ram de la construcció va disminuir un 7% l'any passat, i les previsions dels empresaris apunten a una caiguda del volum de treballadors durant aquest exercici, de manera que la inèrcia negativa dels darrers anys seguirà en els propers mesos. L'ACODA ha fet números, i calcula que per mantenir l'evolució del sector de la construcció s'han de tenir com a referència uns 180.000 metres quadrats autoritzats anuals. Dins d'aquest context l'entitat mira cap a les administracions públiques reclamant un esforç d'inversió, xifrat al voltant d'un 3% del PIB, que es tradueix en uns 80 milions d'euros anuals.

De forma similar es pronuncien els representants dels agents immobiliaris, que vaticinen el tancament de moltes immobiliàries si es manté la mateix tendència negativa. L'AGIA, a través de l'evolució de l'ITP, considera que el mercat immobiliari es mou dins dels mateixos valors que fa deu anys.

Andorra, com el país veí del sud, va estar massa subjecte a la indústria del totxo, que va viure uns anys daurats en gran part per culpa de l'afany especulador de compradors d'Andorra i de l'estranger i també, no cal oblidar-ho, a causa d'una moratòria de la construcció anunciada amb tanta antel·lació que va omplir els despatxos de comuns i Govern de permisos d'edificació amb la clara intenció d'esquivar la moratòria, i que va suposar una inflació dels preus dels terrenys i del preu final dels habitatges.

Res tornarà a ser el mateix. Això ho saben els empresaris, que han vist amb desencant com els efectes de la crisi han aprimat les plantilles i el nombre d'empreses en actiu, amb unes repercussions nocives per a la resta de l'economia nacional.

Tampoc hi ha ajudat l'enrarit clima polític, amb un Govern obligat a fer una gestió austera i sense pressupost, i par tant amb escassa maniobrabilitat per tirar endavant nous projectes. Una llum d'esperança és per al sector una major obertura de les residències passives, ja que es tracta d'un segment de persones o famílies amb un poder adquisitiu alt i amb un nivell de consum important.

El que està clar és que el proper Govern haurà d'afrontar les demandes d'un sector clau que no vol acabar agonitzant, sinó mantenir un mínim d'activitat que freni aquesta caiguda constant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.