El debat televisiu entre els quatre candidats a cap de Govern s'ha convertit en el primer tema de fricció quan encara queden 16 dies per a l'inici de la campanya electoral oficial, perquè la real ja està en marxa fa dies amb la presència de polítics i candidats en la majoria d'actes públics i amb l'única limitació de no poder demanar el vot de forma clara, directa i explicita.

Seria un engany negar que la data triada pels responsables de la televisió estatal ha sorprès molta gent. Primer, perquè la tradició (que no s'ha de seguir necessàriament) marca un debat de final de campanya, quan les propostes són conegudes per la majoria de ciutadans interessats i és també el moment idoni per fer un últim balanç i intentar convèncer l'elector indecís.

L'argument d'RTVA se sustenta en el fet que el votant a la Batllia no disposa d'informació necessària, ja que els diferents programes tot just estan al carrer i tampoc els partits han disposat d'oportunitats per fer arribar els respectius missatges. D'aquesta manera, segons els dirigents del mitjà públic, un debat a l'inici és una fórmula de facilitar a l'elector per via judicial elements informatius suficients com per acabar de formar una opinió sobre les propostes que han de servir per governar el país durant (se suposa) els propers quatre anys. Caldria, però, preguntar-se també quin és el percentatge de ciutadans o electors que acaben llegint els programes electorals, per la qual cosa els actes de campanya i la difusió a la premsa prenen una major contundència coma estratègia electoral, i dins d'aquest paquet s'ha d'incloure la televisió com una via per arribar al gran públic.

Ahir es va decidir que el dia 20 hi haurà confrontació al plató entre Bartumeu, Martí, Nomen i Lozano, però la insistència d'ApC i dels Verds deixa la porta oberta a un segon debat, aquest ja més clàssic, com a traca final en el qual els candidats hauran de donar tot de si per intentar esgarrapar el màxim de paperetes.

L'aparent complicitat del PS i de DA amb les demandes de les dues formacions que no competiran a les circumscripcions territorials és una mostra de què aquest segon debat no és una proposta descabellada, ens al contrari. Per part d'RTVASA hi ha predisposició si ho reclamen tots els partits, i l'únic que queda pendent és que el Partit Socialdemòcrata fixi el dia perquè és la formació que sembla que té més problemes per fer aquesta segona cita. El 31 de març o l'1 d'abril apareixen com les dates més idònies per a la convocatòria, però caldrà esperar un acord final entre els quatre partits. Segur que el ciutadà i, sobretot l'elector, agrairà un segon debat que serveixi per aclarir conceptes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.