El Comú d'Ordino mantindrà els actuals 12 consellers durant com a mínim un mandat més. Així ho va decidir ahir el Consell de Ministres després d'analitzar la interpretació del gabinet jurídic pel que fa al recurs d'alçada contra l'acord de la corporació ordinenca de rebaixar a 10 el nombre de representants polítics, amb el pretext que què es tracta d'una mesura forçada per l'actual context de crisi econòmica i que, per tant, servirà per a estalviar despeses.

No hi ha res a objectar davant la decisió legitima dels actuals gestors del Comú de reduir el nombre de consellers. És una opció política excusada per motius econòmics, i amb l'aval de l'oposició socialdemòcrata, tot i el desgrat del partit.

Sí sembla, però, un plantejament precipitat i mal plantejat. Quan fa anys el Comú d'Ordino va decidir l'ampliació a 12 consellers, es va fer per unanimitat i amb l'objectiu de dotar d'una major presència les minories. Ara, en canvi, el retorn a la situació anterior s'ha fet amb els dos terços necessaris, però havent de recórrer in extremisals vots de l'oposició de l'Alternativa i amb els vots contraris dels dos consellers exliberals. Tampoc sembla el moment idoni, atès que els mandats comunals es troben en el tram final de la legislatura i que una decisió d'aquesta transcendència tindrà una repercussió directa en els futurs membres de la corporació.

Però és que a més hi ha hagut un greu error d'interpretació en entendre els impulsors de la iniciativa que quan la llei del règim electoral parla de què la modificació s'ha d'adoptar amb un any d'antelació a la celebració de les eleccions comunals següents, l'acord al 2010 era perfectament assumible, quan en realitat el que la llei específica és que cal un any natural per materialitzar aquest acord. Les eleccions se celebraran, com a molt tard, el proper 20 de desembre, i l'acord va ser aprovat en la sessió del 28 de desembre de l'any passat, amb la qual cosa no només s'entén la postura de l'Executiu a l'hora d'interpretar la llei, sinó que seria bastant il·lògic acudir a la Batllia en cerca d'una resolució més que improbable.

Quant a l'argument econòmic, no sembla que l'estalvi dels sous de dos consellers pugui tenir un efecte balsàmic en les paupèrrimes arques comunals, sotmeses al lligam amb Secnoa que impossibilita un alleujament dels comptes públics, i a més segurament hi ha moltes altres mesures d'estalvi.

Més aviat, i per sobre de la situació econòmica, es podria deduir que darrera aquest acord hi ha altres motivacions, molt més polítiques, sobretot ara que el país està a les portes d'unes eleccions comunals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.