Que la Consòrcia dels casats d'Andorra la Vella no admeti dones és un fidel reflex de l'estructura patriarcal que ha imperat durant segles. Ara bé, com que no es tracta d'una institució fonamental per a la participació en la vida pública, podem tolerar que mantinguin els requisits d'admissió que vulguin. És com si algú vol crear una associació que només admeti dones solteres i d'entre 30 i 40 anys, per exemple.

El que és del tot intolerable és que la discriminació de gènere ultrapassi les fronteres de la Consòrcia: Ahir una periodista de l'Agència de Notícies Andorrana va ser convidada a abandonar el Consell del Bull –que estava cobrint en tant que redactora, sense la més mínima intenció de consorciar-se amb cap dels presents– amb l'únic argument que era una dona i que, per raó del seu sexe, no podia estar present en aquella sala. Una sala que, tot sigui dit de passada, forma part de l'edifici que és la màxima representació de la sobirania popular andorrana. Abans de ser convidada a marxar, la periodista en qüestió va suportar estoicament els comentaris masclistes d'alguns dels presents. Va ser el mateix cònsol de la Consòrcia qui li va dir que hauria d'abandonar la sala perquè en aquell acte mai no s'hi havia permès la presència de dones. A la resta de professionals, tots homes, se'ls va permetre seguir fent la seva feina amb normalitat. Alguns van optar per solidaritzar-se amb la redactora acomiadada i per abandonar la sala. Pocs minuts més tard, una redactora d'Andorra Televisió tampoc no va entrar a l'acte, advertida pels seus col·legues.

Podríem acceptar, només com a hipòtesi de treball, que la Consòrcia no permeti l'entrada a la sala de ningú que no sigui membre o que no compleixi els requisits per ser-ho. Però aquest no és el cas: perquè, si bé la resta de periodistes i càmeres eren homes, no tots eren casats i d'Andorra la Vella. És a dir, que la Consòrcia només fa extensiva als professionals de la premsa una part de les seves regles internes: curiosament, la que versa sobre la discriminació per raó de sexe.

L'afer és del tot lamentable i, segons sembla, no és el primer cop que passa. No es tracta aquí de jutjar els requisits i les normes que regeixen a la Consòrcia; al capdavall, els seus membres deuen saber per què no admeten la presència de dones amb l'única excepció de la Margarideta i el seu conill. Del que es tracta és de denunciar que a alguns professionals de la comunicació no se'ls permet fer la seva feina en igualtat de condicions pel simple fet de ser dones. I aquí no valen els arguments de tradició. Quan la tradició atempta contra els fonaments de la democràcia la tradició s'ha de bandejar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.