Ara és pot afirmar ja que el país es troba en plena precampanya electoral. Finalment seran quatre les llistes nacional que concorreran a la cita del 3 d'abril, dibuixant una situació pràcticament idèntica a la dels anteriors comicis, tenint en compte que els resultats que va recollir la candidatura d'UNP van ser insignificants.

La participació d'ApC, decidida a última hora, és una sorpresa relativa. El ciutadà haurà d'elegir entre quatre opcions nacionals, mentre que a les territorials la incursió de membres d'ApC en la llista global de Demòcrates per Andorra dibuixa un escenari diferent.

La primera lectura que es pot extreure és que el PS ha optat per una candidatura més tècnica, mentre que Martí ha apostat per un perfil molt més polític. L'excònsol d'Escaldes va reclamar plena llibertat per omplir els 14 llocs, i hi ha matisos i detalls que indiquen que aquesta premissa ha estat complida com per exemple el poc pes del PLA dins de les candidatures, el que s'ha d'entendre com un afany de renovació, factor que també es fàcil comprovar en algunes parròquies, on els candidats i candidates estaven, en alguns casos, lluny de l'òrbita política.

Ara toca la feina pedagògica, la de convèncer que a banda de la negociació amb les parròquies i amb les diferents sensibilitats ideològiques que estructuren Demòcrates per Andorra, és possible un consens sòlid programàtic que serveixi al país. Bartumeu, per la seva banda, confia en bona part de les persones que han treballat en el projecte socialdemòcrata des de l'Executiu, i lidera una llista amb noms de perfil més tècnic, una fórmula que ja li va ser útil fa dos anys amb la victòria socialdemòcrata. A les parròquies que s'albiren com més decisives, en canvi el PS ha optat per uns representants molt més polítics, conscient que el sistema electoral prima el vot territorial.

Els Verds, que reconeixen que presenten una llista testimonial amb nul·les possibilitats d'aconseguir l'anhelada representació al Consell General –haurien de créixer un percentatge inabastable en vots–, mantenen una presència obligada si volen mantenir l'objectiu futur de tenir veu a la cambra parlamentària.

El quart en discòrdia –i mai millor dit– és la candidatura que va presentar a última hora Nomen i Bringué. La gran incògnita, que no es desvelarà fins el 3-A, és saber quants vots podrà ApC esgarrapar del gran centre-dreta, tot i l'aparent complicitat en la disputa territorial. Vist el mapa electoral per a la contesa, no és descabellat pensar que tot podria quedar igual, i llavors serà crucial el tarannà dels nous consellers.

Per a més informació consulti l'edició en paper.