La companyia aèria Pyrenair va anunciar divendres passat que suspèn els seus vols a l'aeroport de Lleida-Alguaire procedents de Madrid i Galícia. La suspensió d'aquestes línies frustra les expectatives creades a Andorra i a arreu del Pirineu sobre l'arribada d'esquiadors i turistes en general a través d'aquesta porta d'entrada. Es miri com es miri, és una mala notícia per al Principat i per al seu entorn geogràfic.

La preocupació més immediata haurà de ser recuperar la subvenció que el Govern va fer per a aquests vols. No hauria de ser complicat. Més difícil serà per als dominis esquiables, andorrans i d'arreu dels Pirineus, recuperar les inversions fetes en promoció d'uns vols que ja no seran operatius. Aquesta és, diem, la preocupació immediata, però també caldria abordar un debat més de fons, sobre les comunicacions del Pirineu i l'atracció de visitants.

L'aeroport d'Alguaire, certament, era i segueix essent una oportunitat per a Andorra; ara bé, l'estimació de l'arribada de turistes per aquesta via potser estava sobredimensionada. Certament, no és molt atractiu fer venir turistes des de Madrid i Galícia en una hora de vol per, després, tancar-los en tres hores d'autocar fins al peu de les pistes. L'aeroport d'Alguaire està més a prop que d'altres, però encara està lluny.

Ara bé, reobrir aquí el debat sobre l'aeroport de la Seu d'Urgell seria estèril. L'aeroport de la Seu mai no podrà acollir avions mitjans i grans, sinó aeronaus petites i, per tant, de passatges cars. Poca gent es gastarà en un cap de setmana d'esquí tres quartes parts del pressupost en el desplaçament. Si el Pirineu català i, per extensió, Andorra, han de tenir mai un aeroport, un aeroport amb tots els ets i uts, l'únic lloc on la geografia permet ubicar-lo és la plana de la Cerdanya. L'oposició del territori seria numantina i tal vegada no surti a compte, però no estaria malament començar a valorar els pros i els contres del projecte i no fiar el futur en un aeroport que queda a 150 quilòmetres i –encara menys– en un que tindrà sempre una capacitat comercial limitada.

Caldrà pensar també en millorar, en seguir millorant, els accessos rodats al Principat i no descartar mai del tot el ferrocarril. Tot són, evidentment, apostes a llarg termini; però el llarg termini ja ho té això, que sempre acaba arribant. Mentrestant caldrà seguir apostant per l'aeroport d'Alguaire, buscar alternatives al buit que deixa Pyrenair i tenir clara la divisa que els turistes vénen i, si no, cal sortir a buscar-los.

Per a més informació consulti l'edició en paper.