Poc a poc l'obligació apressa i les formacions de centre-dreta veuen com l'opció més viable per concórrer a unes eleccions amb garanties d'èxit passar per la unió, i no per la divisió, encara que dins d'aquest espectre polític hi hagin sensibilitats molt diferents. Tampoc si val jugar l'única carta de fer fora els socialdemòcrates, doncs si hi ha una cosa que necessita el país amb plena urgència és un Govern i una gestió que permeti superar la crisi econòmica i doni esperances als ciutadans, i en cap cas es pot continuar amb aquesta situació de bloqueig i amb l'absència d'un pressupost que facilitin polítiques actives per reactivar l'economia.

En aquest moviment de fitxes el PRA sembla molt més avançat. Ahir es va saber que una de les figures més cobejades de la política, Antoni Martí, pren partit pel Partit Reformista, consolidat per membres de Nou Centre i liberals que deixen enrera el que havia estat un gloriós i cavall guanyador PLA. Els impulsors del PRA tenen clar que la creació de CR era un primer pas amb la creació d'un partit com a objectiu a curt termini, i que és la coalició la que ha de fer el pas d'aproximació. Els contactes del PRA passen també per concretar pactes a la Massana amb el GDP i a Encamp amb l'emergent UP, i també a Ordino. El PRA tindrà també el suport de Jordi Cinca, i segurament poc a poc s'aniran coneixent més noms d'aquesta plataforma que s'està erigint amb força mentre CR manté el llegat del PLA.

Mentre que les converses del PS queden reduïdes a S21, RD i els Verds, l'entramat a la dreta està molt més confús perquè s'ha de combinar les aliances entre grups parroquials, coalicions nacionals i, com no, els noms que agafin el lideratge, una elecció que sempre ha comportat complicacions i divergències internes.

En les primeres declaracions el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, així com el president del Partit Liberal (PLA), Enric Pujal, han valorat positivament l'aliança encapçalada per Jordi Cinca i Antoni Martí feta pública ahir dilluns. Gabriel va dir que es tracta d'una «bona notícia», i que si l'esperit d'aquest embrió és similar al que va impulsar el naixement de Coalició Reformista, «estarem més a prop que lluny».

Però queden moltes peces per encaixar perquè es concreti un front comú del centre-dreta, una opció que, ara per ara, sembla l'única possible si l'objectiu és treure uns bons resultats electorals. Però tampoc es pot descartar en cap cas que finalment hi hagin dues opcions per enfrontar-se al PS.

Per a més informació consulti l'edició en paper.