El conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges s'ha de firmar, sí o sí. No queda un altre remei i tampoc temps, ja que expira el proper dilluns, i les dues parts estan condemnades a entendre's.

No ha de ser, però, una negociació fàcil. El col·lectiu de metges és un lobby fort, acostumat a defensar de forma argumentada el seu posicionament i també, perquè no dir-ho, una estructura bàsica del sistema de salut que es mou en uns estàndards d'excel·lent qualitat. A l'altra cantó de la taula de negociació es troba la CASS, obligada al difícil equilibri de mantenir les prestacions i la qualitat als afiliats sota un clima d'estalvi i de retallada de despeses a causa de les dificultats pressupostàries, derivades de l'angoixant crisi econòmica.

Vist aquest quadre, no han d'estranyar les propostes que els gestors de la Seguretat Social ha fet arribar als facultatius mèdics. Com a pagador la CASS vol revisar el model actual, no tant a nivell de control, sinó per evitar excessos visibles en casos molt determinats. El sistema sanitari andorrà funciona, com la majoria reconeix, però també és cert que té escletxes que s'han de reparar. Una d'elles, que es repeteix massa sovint, és l'excés en analítiques i proves mèdiques, en ocasions fins i tot d'esquenes als mateixos metges de capçalera i propiciades pel pacient, que aprofita el model tant obert i generós. Les mateixes patologies no poden tenir tractaments molt diferenciats, a banda de casos particulars que han de rebre l'atenció necessària sense reparar en l'estalvi.

És per això que la parapública desitja un sistema tarifari a través de guies clíniques i processos, en comptes del model actual en que cada intervenció concreta s'abona de forma independent. A més, aquell professional que de forma fragant s'excedeixi de la mitjana fixada podrà ser advertit i finalment desconvencionat de forma temporal. No s'ha de parlar d'un sistema sancionador, sinó de control.

En època de bonança econòmica les estretors no existeixen, però sí en període de crisi, quan tothom té l'obligació de fer un esforç per evitar despeses innecessàries. La sanitat és un puntal de l'Estat del benestar que s'ha de preservar i garantir, i la seva defensa necessita del suport de tota la societat: metges, gestors, polítics, ciutadans i empresaris.

El conveni que encara s'ha de signar ha de ser vist com una eina de millora, perquè l'estalvi de la CASS és també l'estalvi de l'afiliat i del ciutadà en general, sense que això vagi en detriment de la feina dels metges. Per exemple, ¿quan funcionarà el sistema centralitzat d'informació?

Per a més informació consulti l'edició en paper.