La roda de premsa del Govern de dilluns sobre l'auditoria realitzada a Centre de Tractament de Residus d'Andorra SA (CTRASA) ha convulsionat un debat polític que portava setmanes mig adormit. L'Executiu va presentar els resultats de l'auditoria i va assenyalar diverses irregularitats que superen els 16 milions d'euros. Certament, no és un afer menor, però en casos com aquest cal saber anar amb peus de plom, especialment en tot allò referent a la comunicació.

El Govern socialdemòcrata no ha dubtat a assenyalar l'anterior Executiu liberal, sota el mandat del qual es va constituir CTRASA i van tenir lloc les irregularitats ara denunciades. Ara bé, cal mesurar molt bé les paraules: si realment hi ha indicis de delicte, la via apropiada per vehicular la qüestió seria la Fiscalia. En aquest sentit és assenyat el que ahir va aconsellar el president del Grup Reformista, Joan Gabriel: Si les irregularitats són tals, el dossier s'ha de posar en mans de la justícia.

Si el que mou el Govern és la voluntat d'una major transparència i d'aclarir realment què va succeir en aquest afer, no es pot utiltizar CTRASA com una arma llancívola contra l'oposició o contra l'anterior administració. Que els liberals van fer coses mal fetes és prou evident des del moment en què el poble els va posar a l'oposició. I si la seva responsabilitat ultrapassa els límits de la responsabilitat política, són els òrgans jurisdiccionals els que han d'actuar. En aquests casos el més adequat és actuar guiant-se pel principi següent: assolir la màxima transparència, però sense empastifar. Perquè si les expectatives que es generen són més grans del que finalment acaba passant el primer perjudicat serà l'interès general. Un afer com aquest demana calma i també defugir tota precipitació. Només així es podrà arribar al fons de la qüestió que és el que a tots –se suposa– interessa.

Certament, els resultats de l'auditoria arriben en mal moment: el país camina ja cap a unes eleccions anticipades i està immers en la precampanya. En un ambient així serà molt difícil que els actuals governants es resisteixin a la temptació de fer un ús electoralista de la informació i també serà quasi inevitable que els anteriors responsables polítics i els seus hereus vegin tot moviment com una amenaça, un atac o una venjança. És complicat, però el sentit comú hauria d'imperar en tots els fronts.

Els mitjans de comunicació han de reflectir la contraposició de parers i d'informacions, però no ser utilitzats com un ariet en aquest procés, un ariet per crear estats d'opinió favorables als uns o als altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.