El Nadal ens ha portat molt de carbó –del més negre–dins del món polític. En una època de ball de sentiments i afectes han jugat més els bastons que les abraçades. Fortes crítiques a un Govern que ha sabut estar compacte davant dels deures que es tenien que fer a nivell intern i extern. Aquesta realitat, com a conseqüència de la xerrameca permanent parlamentària –hem assistit a sessions autenticament vergonyoses– ha desviat vers una imatge en la que cadascú va a la seva bola, sense sentir-se lligat als objectius comuns que sí té i conserva la ciutadania.

Hem presenciat a un Govern que volia governar dins de les seves limitacions, enfront d'una oposició que no ha deixat governar sense limitació alguna. Dos mons diferenciats i en el que uns no han tingut que pagar cap preu i altres sí.

Tot el que s'ha escoltat –algunes vegades amb tanta força que semblava que es passaria de les paraules a les mans– han estat picabaralles en alguns moments tan absurdes, com la surrealista plantada al Govern a la Casa de la Vall.

Després de tot això, ara es parla d'un final ordenat de la legislatura. Si es refereixen a l'ordre el tema no està gens de clar. En canvi si el que volen dir es que volen seguir la tàctica de mano i ordeno, la cosa és diferent. Els problemes no se solucionen únicament amb paraules. Ens falten les alternatives de qui vol ordenar. També el ficar mans a la feina i deixar de discutir.

Fa massa temps que es fica oli al bull perquè no s'escampi. ¿Qui es cremaria en cas contrari? Aquest feixuc viatge polític que estem vivint no té preu per a alguns fins ara, però el tindrà ben aviat.

La societat política fa massa temps que parla. També altres societats de poder fàctic. Però la societat civil porta callada una llarga temporada i té algunes coses ficades al cap que poden sortir en el moment oportú.

Que ningú tingui tan segura la seva cadira actual, perquè algunes ja fa temps que trontollen. Ho saben alguns que –com dèiem ahir sense anar més lluny– no la volen perdre i per això ja veurem fins quan allarguen la legislatura, en la mesura dels seus càlculs i possibilitats.

Perquè els personatges determinats tenen un nom i un cognom però els indeterminats no. Els primers tenen les coses assignades. Els segons no i tenen que accedir al les restes que queden de cada batalla feta no enmig de la plaça, sinó en un carreró fosc en el que es mouen millor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.