• LA SITUACIÓ INTERNA NO AJUDA A AFRONTAR ELS EFECTES DE LA CRISI

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va convocar la setmana passada els mitjans de comunicació per fer un balanç del primer any de mandat. Aquest primer tram de legislatura no ha estat fàcil. A la crisi econòmica global, s'han d'afegir les desavinences internes que han impedit que l'Executiu disposi d'una eina clau per governar, com és el Pressupost. El gabinet que va substituir l'anterior liberal es va trobar, només entrar a l'edifici administratiu, amb l'exigència d'un Sarkozy que havia descobert les seves cartes en forma d'exigència pel que fa a l'intercanvi d'informació fiscal.

Totes les alarmes van sonar en aquell moment, ja que assumir les reclamacions de l'OCDE i del G-8 suposaven un canvi que van fer augmentar les pors per les possibles conseqüències en el sistema financer i, per tant, en l'economia nacional. La incertesa nacional s'ha transformat en la constatació que no hi havia un altre camí a recórrer, principalment perquè la pressió internacional no ho permetia, i els 17 acords d'intercanvi d'informació fiscal que s'han signat han situat Andorra en un nou context internacional, lluny de les mirades acusadores dels dar- rers temps.

En aquest balanç d'un any, Bartumeu es va referir a aquests acords com un dels moments de major satisfacció del seu mandat, que està sent molt difícil per l'escassa maniobra que suposa no poder administrar un Pressupost amb uns objectius marcats. A l'altre cantó de la balança, com no podia ser d'una altra manera, se situa el tràgic accidents del túnel del Dos Valires, que va suposar la mort de cinc treballadors portuguesos per unes causes que encara s'han d'aclarir i que encara es troba a l'ull de l'huracà després del darrer incident, en què una estructura va cedir 1,5 metres, tot i que sense causar desgràcies personals.

En matèria política, el debat continua centrat en les possibles aliances que permetin la continuïtat de la legislatura. Només una entesa entre el PS i ApC permetrà que el mandat transcorri fins a la seva extinció natural, i encara que les posicions semblen ara més pròximes que mai, ningú s'atreveix a aventurar que les converses fructifiquin en un acord durador i sòlid. Tampoc l'oposició travessa moments dolços, després de la decisió del PLA de no involucrar-se en el projecte del PRA fins que aquest tingui forma, i deixant d'aquesta manera en mans dels membres de Nou Centre l'aventura de dissenyar una proposta emmarcada en l'espai de centre, liberal i reformista.

Per això, el balanç final que es pot extreure de la realitat interna és que la situació no és precisament la idònia per afrontar aquesta crisi tan llarga.

Per a més informació consulti l'edició en paper.