El Comú d'Ordino va acordar ahir reduir el nombre de consellers de la corporació per passar de 12 a 10, argumentant que amb aquesta decisió es podria prescindir del sou de dos consellers i així retallar despesa corrent en un Comú ofegat pels deutes. Vist així, la decisió queda bé als ulls de l'opinió pública, però també té moltes possibilitats de ser merament una operació cosmètica, un gest farcit de populisme. Si posem en una balança el que es guanya i el que es perd amb aquesta decisió, és evident que el Comú no l'hauria d'haver adoptat.

El que s'hi guanya, segons els consellers que ahir van votar a favor de la proposta, és un estalvi en despesa corrent. Però, no ens enganyem, es tracta de la xocolata del lloro. La delicada situació financera dels Comuns no s'arregla reduint consellers i ni tan sols retallant els salaris dels mateixos: l'elevat endeutament és fruit d'un sistema de transferències que acaba tenint un funcionament pervers, d'una excessiva dependència dels ingressos comunals dels cicles de l'economia i, en el cas particular d'Ordino, del forat que genera el camp de neu d'Arcalís. Fer veure que això es resol prescindint de dos dels 12 consellers és d'un simplisme que frega el ridícul.

I si hi ha poc a guanyar, en canvi hi ha molt a perdre. D'entrada, no sembla bo anar modificant la composició dels Comuns en funció de les necessitats pecuniàries; i encara menys quan no es fa des del consens. Cal recordar que quan la corporació ordinenca va decidir augmentar el nombre de consellers en el passat ho va fer des de la unanimitat. Ara no ha estat així, quan seria molt aconsellable que decisions d'aquest tipus comptessin amb el màxim grau de suport possible.

D'altra banda, la reducció del nombre de consellers també es traduirà en una més gran i més greu subrepresentació de les minories. Les llistes que perden les eleccions en un Comú ja queden prou castigades pel sistema de repartiment dels consellers i no sembla adequat agreujar encara més aquesta situació; i encara menys en una parròquia, com la d'Ordino, en què hi ha una pluralitat política important, tot i ser la menys poblada de totes.

Quant a la sessió d'ahir, mereix una menció especial l'actuació de l'oposició socialdemòcrata, per bé que l'Alternativa al Comú d'Ordino no actua com a oposició; no ho ha fet mai durant aquest mandat. Sembla que Albert Pujal tenia tantes ganes de ser cònsol que no pot evitar posar-se sistemàticament del costat de la majoria. Ahir es va acomiadar del Comú, així li evitarà als seus companys de Partit el tràngol d'haver de prescindir d'ell si no volen perdre estrepitosament les properes eleccions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.