La crisi de l’habitatge a Andorra és insostenible, amb famílies que dediquen gairebé el 50% del seu salari al lloguer. La Llei Òmnibus és una oportunitat per implementar mesures estructurals, però el ritme polític continua sent massa lent. Concòrdia ha optat per afegir més detalls a les seves esmenes -aprofitant el temps de prorroga- per facilitar el consens, centrant-se en solucions per reduir la pressió sobre l’habitatge. Tanmateix, Andorra Endavant ha presentat una bateria completa d’esmenes que busquen abordar el problema de manera integral i sense dilacions. Mentrestant, DA ha proposat limitar la inversió estrangera i combatre l’especulació immobiliària, tot mantenint el suport al text base de la llei. Tot i aquestes aportacions, l’endarreriment en l’aprovació d’un marc legal sòlid i efectiu és preocupant. La societat necessita accions urgents que incloguin un parc d’habitatge públic, incentius per mobilitzar els pisos buits i mesures que equilibrin l’impacte del turisme i la inversió sobre el mercat. Les esmenes són una eina necessària, però la solució no pot esperar més, perquè l’habitatge és un dret, no un privilegi.