Sembla que la «prudència» s’ha convertit en l’excusa preferida del Govern per justificar la seva gestió del projecte de Grifols, o millor dit, la seva falta de gestió. La ministra Conxita Marsol reconeix, amb certa tranquil·litat, que potser han estat «massa prudents» en tot aquest assumpte. La prudència és una virtut, certament, però a vegades és més que això; és un autèntic escut contra decisions que podrien canviar el rumb d’un país. Potser aquesta «prudència» no ha estat un error, sinó una benedicció. El projecte de Grifols, que semblava vendre’s com una oportunitat d’or per a la diversificació econòmica, amagava en realitat un impacte profund en la idiosincràsia d’Andorra. Un país petit, amb un equilibri delicat entre tradició i modernitat, no pot permetre’s jugar amb foc. Potser aquest «excés de prudència» ha estat el fre que ha impedit que una multinacional biofarmacèutica redirigís les prioritats d’un país sencer. Al cap i a la fi, la «prudència» no només evita errors costosos, sinó que també protegeix el caràcter i l’essència d’un país que sap el que vol ser.