La situació que viuen molts estudiants durant les anomenades "vacances" d'estiu és un exemple clar de la paradoxa i les desigualtats presents en la nostra societat actual. Mentre que uns poden gaudir d'un estiu de descans, platges, i viatges, altres es veuen obligats a dedicar aquests mesos a treballar durament per aconseguir estalvis que els permetin afrontar les despeses del pròxim curs acadèmic. Aquest fet és un reflex de la desigualtat econòmica que existeix entre els estudiants, i també posa en evidència les mancances d'un sistema que no garanteix igualtat d'oportunitats per a tothom.

És cert que qui pot accedir a l'educació superior en una societat democràtica i desenvolupada, especialment comparant amb països amb governs més totalitaris i corruptes, es pot considerar privilegiat. No obstant això, aquest privilegi no és un garant de la igualtat d'oportunitats. Molts estudiants han de compaginar els seus estudis amb treballs temporals mal pagats, especialment durant l'estiu, per poder sostenir-se econòmicament durant l'any lectiu. Aquesta situació no només genera una pressió addicional sobre aquests joves, sinó que també els priva de la possibilitat de gaudir d'un descans merescut després de l'esforç acadèmic.

La frustració s'agreuja quan, després de quatre anys d'estudi intensiu i dedicació, molts d'aquests estudiants no tenen la seguretat de trobar un futur estable. L'esforç d'anys es veu sovint recompensat amb una incertesa que s'estén més enllà de la graduació, en forma de treballs precaris o dificultats per accedir al mercat laboral. Això qüestiona no només l'equitat del sistema educatiu, sinó també la manera com la societat valora l'educació i el futur de la seva joventut.