El ministre d'Economia i Finances, Pere López, va presentar ahir les vicissituds de l'emprèstit internacional de 150 milions d'euros que el Govern ha signat amb Crédit Agricole. El ministre va qualificar d'«excel·lents» les condicions de l'operació que confirmen el que ja fa anys i panys que se sabia: que el finançament exterior és més car que l'intern. Amb tot, és cert que les condicions pactades són bones. És positiu també l'esforç que ha fet aquest Govern per diversificar l'estructura de l'endeutament públic: N'hi ha prou de pensar que fa tres setmanes, els bancs andorrans suportaven el 100% del deute del Govern i ara suporten menys de la meitat –en el ben entès que col·loquin tota l'emissió de deute públic del mes passat–. Aquesta diversificació alleuja la càrrega de la banca andorrana i, el que és potser encara més important, és un pas més en pro de la normalitat de l'economia del Principat.

Ara bé, el llegir no ens ha de fer perdre l'escriure: La signatura del crèdit amb Crédit Agricole és una bona notícia, però la veritable prioritat encara continua pendent de resoldre: la reducció del dèficit –ja crònic– de les finances públiques. No hem de perdre de vista dues premisses: la primera, que el deute és un impost ajornat –detall gens positiu en un país que ha de basar la seva competitivitat, entre d'altres coses, en uns nivells impositius baixos–; la segona, que l'endeutament representa una pèrdua de sobirania.

La sortida d'aquest atzucac no pot passar ni per una apel·lació a retallades dràstiques ni per pensar que serà possible anar apujant la pressió fiscal: Amb l'estat actual de generació de riquesa, finançar al 100% el sector públic suposaria una pressió fiscal superior al 30%. Per tant, es pot pensar en estalviar i en contenir, s'ha de seguir treballant en la definició d'un nou marc fiscal i d'una nova estructura d'ingressos per a l'Estat, però tot això no és suficient.

Cal concentrar tots els esforços possibles en un rellançament de l'economia, en un canvi real i efectiu de model econòmic. Perquè aquest canvi sigui possible cal un nou model tributari, cal una administració més austera, més eficient i més efectiva, cal un marc estable i profitós de relacions amb la Unió Europea, cal aprofundir en l'obertura econòmica... i calen, sobretot, idees. Fins ara aquest Govern i aquest Consell General s'han centrat en la definició de nous marcs que caldrà omplir de contingut i ningú, des del seu lloc de responsabilitat pública o privada, no pot eximir-se d'aquesta tasca. Cal el talent, l'esforç, la tenacitat i la imaginació de tothom. I això no hi ha cap banc que ho pugui prestar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.