En un país on la transparència i l’honestedat són valors que es mencionen però no es practiquen, el judici a Carine Montaner ha estat un espectacle que ha deixat tothom amb la boca oberta. La consellera, asseguda al banc dels acusats, ha manifestat que considera que tot això és «ciència-ficció», ja que no entén per què se l’acusa d’alguna cosa que, segons ella, no ha fet. Tanmateix, la veritable paradoxa és que Ferran Costa, el mateix que ha interposat la querella contra ella, ha decidit retirar-la. A més, el Consell General poc temps després va acceptar, per unanimitat, fer públics els salaris dels polítics. Aquest judici no és més que un exemple de l’altivesa amb què alguns polítics gaudeixen de grans sobresous i creuen tenir totes les benediccions i aprovacions per endur-se la millor peça del pastís. L’única cosa certa és que, a més de seure un precedent, encara està per veure si els actors polítics d’aquest país deixen més que pa i circ per una estona.