• L'ADMINISTRACIÓ NO S'HA DE FER CÀRREC D'IMPRUDÈNCIES QUE AFECTEN A TOTHOM

Avegades dóna la sensació que en aquest país surt més barat contaminar que pagar la multa. Els episodis de vessaments als rius es repeteixen, i no sempre en queden clars els motius, de si es tracta d'un accident inevitable o si ha estat per no haver pres les precaucions necessàries, simplement per deixadesa. El fet és que els vessaments, a banda de suposar un perjudici per al patrimoni natural (dels ciutadans), suposa un cost per a les arques públiques, també per a tots els ciutadans.

No es pot dir que, en línies generals, el nostre medi ambient hagi rebut el tracte que es mereix. S'ha construït en llocs inversemblants, les aigües no han estat correctament tractades fins no fa gaire temps i la natura havia quedat en un nivell secundari en un fals benefici del progrés. La percepció que hi ha és que els atemptats ecològics no es tenen en compte. Aquest sentiment, però, va canviant a poc a poc. Primer de tot, s'ha invertit força en una xarxa de depuradores a tot el país --mèrit que s'ha d'atribuir als anteriors governs liberal--, s'ha fet també una campanya de conscienciació i s'han editat noves normes de construcció més respectuoses amb el medi ambient.

Amb tot, i segons consta en un informe confeccionat pel Ministeri de Medi Ambient, des del 2006, els vessaments de productes contaminants ha costat al Govern prop de 200.000 euros, una xifra que pot ser gran o petita en funció de la perspectiva particular. Caldria també sumar la infraestructura que hi ha al darrere, amb personal i material tècnic que implica qualsevol mobilització per contaminació o simplement per prevenció. Habitualment, els presumptes culpables dels vessaments neguen la seva participació o no poden assumir la despesa de la neteja, per la qual cosa ha de ser el Departament de Medi Ambient el que s'ha de fer càrrec d'un assumpte que és d'interès nacional.

En els últims quatre anys els responsables de Medi Ambient han constatat nou casos i els presumptes responsables dels incidents encara, a dia d'avui, no han hagut de pagar els costos dels desperfectes ocasionats, ja que els expedients sancionadors oberts es troben encara en tràmit d'anàlisi. I el procés sancionador encara pot allargar-se força temps més, ja que alguns dels casos s'han traslladat a la Batllia i la resolució pot trigar.

No fa gaire el ministre Vicenç Alay va proclamar que qui contamina paga. Això va ser durant la presentació d'un nou Reglament dels sòls contaminats que clarifica els dubtes a l'hora de decidir qui és el responsable de situacions contaminants. Potser caldrà començar a parlar de delictes ecològics, sense embuts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.