Asseguraven que ni la pluja aconseguiria frenar la indignació de tota una ciutadania envers la problemàtica de l’habitatge, però la realitat és que la manifestació d’aquest darrer 1 de maig no va aconseguir aplegar al mateix nombre de ciutadans que la celebrada el darrer 31 d’octubre. Són molts els factors que van influir en aquesta casuística, però el que està clar és que no és perquè hagi baixat la tensió social envers la qüestió. Els ciutadans del nostre país necessiten poder viure a Andorra i fer-ho dignament. En res semblarà que visquem a Mònaco, on el preu del metre quadrat és impagable per a la gran majoria dels mortals. El problema és l’habitatge? Sí, i els sous, evidentment. Si els sous són baixos, la gent no pot pagar un pis. Una persona ha de destinar al lloguer com a màxim el 30% del seu sou. Posant-nos en la situació de cobrar una mica més del salari mínim (1.500 euros), facin el càlcul. Per aquest preu a Andorra no troben ni un estudi. Potser cal que ens plantegem una mica tot plegat.