Entre la complexa i abundant documentació oficial del text de l’Acord d’associació entre la UE i Andorra -feta pública abans d'ahir per la Comissió Europea-, destaquem una sorprenent seqüència d’articulats contradictoris sobre la lliure circulació de treballadors i llibertat d’establiment entre la UE i Andorra.

Seguint la jerarquia dels documents, comencem pel text marc de l’acord d’associació que en el seu article 14 estableix clarament la lliure circulació d’assalariats i, a l'article 17, estableix clarament la llibertat d’establiment Per tant, l’acord marc es basa en les clàssiques llibertats del mercat únic, com no podia ser d’altra manera.

Jeràrquicament, per sota  d’aquest document marc, tenim un protocol específic per a Andorra que estableix un període transitori general previ a l’entrada en vigor de la lliure circulació i que finalitza l’1 de gener 2027.

Annex Part 2/14-  “Protocol d’Andorra”

Article 32- Període transitori de la lliure circulació de persones

1. Andorra, d'una banda, i els estats membres de la UE, d'altra banda, poden mantenir en vigor fins a l'1 de gener de 2027 pel que fa als nacionals dels estats membres de la UE, d'una banda, i als nacionals d'Andorra, d'altra banda, disposicions nacionals que sotmeten l'entrada, la residència i l'ocupació a autorització prèvia.

Andorra pot mantenir vigents fins a l'1 de gener de 2027 pel que fa als nacionals dels Estats membres de la UE les limitacions quantitatives per a nous residents i treballadors.

1. Andorra pot mantenir en vigor fins a l'1 de gener de 2027 disposicions nacionals que limiten la mobilitat professional i l'accés a les professions de totes les categories de treballadors.

Govern no ha mencionat mai que el període general de transició previ a la lliure circulació finalitzi l'1 de gener 2027. El que Govern ha dit és que Andorra podria mantenir quotes de treball i de residència durant un període que finalitzaria el 2037 i que seria renovable.

Resultaria que Govern s’estaria fonamentant en el contingut d’uns annexos, el V i el VIII que són relatius a adaptacions sectorials. L’Annex V relatiu especificitats sectorials sobre la lliure circulació de treballadors i de l’Annex VIII a especificitats sectorials sobre a la llibertat d’establiment.  Les adaptacions sectorials, són per definició acords específics per a un sector o àmbit com pot ser el sector de la mineria o àmbits com la seguretat nacional. Però ara resulta que l’acord d’associació es fonamenta en una “trampa” normativa consistent en tractar com adaptació sectorial unes condicions de quotes de treball i de residència aplicables a tots els sectors i àmbits. Una argúcia normativa de difícil recorregut atès que una adaptació sectorial no pot cobrir tots els sectors ni àmbits d’una economia.

Per tant, pel que fa a la lliure circulació de treballadors i lliure establiment l’acord d’associació es basa en el següent conflicte normatiu que conté una evident argúcia o “trampa” normativa de difícil recorregut:

1. Un acord marc que estableix la lliure circulació de persones (article 14) i establiment (article 17).

2. Un protocol específic per Andorra que estableix període transitori a la lliure circulació de persones que finalitza l’1 de gener 2027.

3. Uns annexos que estableixen unes adaptacions sectorials que es pretén que s’apliquin a tots els sectors, en contradicció directa amb la norma general.

Entenem que estem davant d’uns documents d’una enorme complexitat que requereixen un detallat estudi. Però es pot concloure que un acord que es basa en fer una ficció d’excepcions sectorials -sense especificar els sectors i entrant en conflicte amb la regla general- seria una estructura legislativa fràgil i difícilment sostenible en el futur.

Caldrà veure com evoluciona la lectura d’aquests textos i, atesa la importància de les implicacions del contingut dels documents oficials de l’acord d’associació, ens limitem a assenyalar aquests articles amb la intenció d’obrir un debat per assolir la major transparència possible sobre aquest document clau per al futur d’Andorra. I, sobretot, per què siguem tots conscients de la fragilitat, o no, del document que es pretén que marqui el futur d’Andorra.