Amb la situació que s’està vivint pel que fa a l’habitatge, totes les propostes s’haurien de tenir en compte. Tot i que en alguns casos s’ha parlat d’intervencionisme, la veritat és que estem en un moment en què la situació està descontrolada i és necessari posar fil a l’agulla en certes qüestions. Des de l’Institut de l’Habitatge ahir es parlava d’una llei que fixi que quan es facin nous contractes sigui renovacions amb els mateixos inquilins o amb altres de nous, l’increment de preu estigui limitat. Per què? Perquè quan acabi la pròrroga hi ha persones que es trobaran en la situació d’haver de deixar el seu pis perquè de cop se’ls incrementa el preu en 500 euros o més, com ha estat passant en alguns casos.

Amb tota la problemàtica de l’habitatge, el més trist és que s’estiguin normalitzant preus que no són normals, i que un pis que fa dos anys estava a 1.000 euros ara estigui a 1.500. I el que és pitjor encara? Sentir que «està bé de preu». Un pis de 40 metres quadrats a 1.500 euros no està bé de preu, tenint en compte que l’import és superior al salari mínim.