Un lletrat andorrà ha presentat una demanda davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra l’Estat Andorrà, degut a les suposades irregularitats de Govern i de la Justícia en relació amb el vot judicial de les darreres eleccions generals. Unes pràctiques que, de fet, haurien estat reconegudes de facto per les nostres autoritats, atès que les nostres autoritats van modificar considerablement el procés del vot judicial per a les eleccions comunals. Però es podria considerar que el nostre vot judicial continuaria presentant importants llacunes de seguretat.

La realitat és que, un cop presentada aquesta demanda davant del TEDH, podien passar dues coses: (1) que la demanda no s’hagués admès i, aleshores, el demandant hagués rebut un escrit amb el número de registre i la resolució conforme no s’admetria l’escrit de demanda o, (2) que la Secretaria del TEDH admetés la demanda i en aquest cas la Secretaria del TEDH ha d’enviar una carta al demandant per comunicar el número de registre de l’expedient i que la demanda serà presentada davant del Tribunal.

La realitat és que el dia 8 d’abril 2024 la Secretaria del Tribunal Europeu dels Drets Humans va enviar una carta al demandant andorrà confirmant que el formulari de la demanda ha estat rebut complet en data 6 de desembre, que a la demanda se li ha atribuït un número de registre de l’expedient, que la demanda serà examinada pel Tribunal tan aviat com sigui possible i que tota comunicació escrita ha d’estar identificada amb les etiquetes amb codis de barres que s’adjunten a la carta de la Secretaria.

Per tant, la demanda presentada contra l’Estat Andorrà davant del TEDH per la gestió del vot judicial no ha estat declarada «inadmissible» d’acord amb la Regla 47 com acostuma a passar amb el 90% de les demandes. El fet indiscutible és que la Secretaria del TEDH s’ha adreçat al demandant andorrà per comunicar-li el número de registre, per confirmar que la demanda va endavant i que serà examinada pel Tribunal.

Davant d’aquesta vergonyosa (per Govern) realitat, Govern ha corregut a desmentir que aquesta demanda hagi estat acceptada per ser examinada pel Tribunal. Govern barreja naps amb cols i passa el missatge que l’admissió d’una demanda implica que el TEDH ha d’enviar una comunicació a Govern. Evidentment, aquestes comunicacions a ambdues parts es faran un cop el Tribunal consideri el fons de la qüestió, però el que és innegable és que, de moment, la part demandant ha rebut la confirmació de la Secretaria del TEDH que la demanda ha estat rebuda, que compleix amb els requisits per rebre un número d’expedient i que la demanda serà examinada pel Tribunal.
Per tant, la demanda contra la implementació del nostre vot judicial serà examinada per un Tribunal del TEDH.

Davant d’aquesta realitat ens podem plantejar com podem anar a una votació tan crucial com el Referèndum de l’acord d’associació. De veritat que algú pot pensar que podem anar a un referèndum sobre l’acord d’associació amb un sistema de vot judicial que la Secretaria del TEDH ha confirmat que serà examinat pel Tribunal Europeu de Drets Humans?

Algú pot creure que la normativa del referèndum es pot redactar sense considerar la resolució que pot sortir del TEDH?
En tot cas, sembla clar que el Govern i la Justícia han de fer una revisió a fons del sistema del vot judicial, especialment per una votació tan clau per al futur de la ciutadania andorrana i tan decisiva per a la classe política com serà la del referèndum.
Una qüestió del vot judicial i de la seva demanda davant del TEDH que guanya importància un cop veiem com Govern surt a negar una evidència tan clara com que la Secretaria del TEDH ha confirmat que la demanda serà examinada pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Ni més ni menys.