El Pont de la Puríssima que avui acaba ha fet recordar a molts quan en dates molt assenyalades, anys enrera, Andorra es convertia en un bullici de gent i de cotxes i els col·lapses viaris eren habituals. Per això, les llargues retencions de dilluns van fer aixecar més d'un alè d'optimisme, malgrat les molèsties que van patir visitants atrapats en embussos insuportables.

Feia anys que no es veia tant moviment. Des del 2004, segons l'Agència de Mobilitat, que aquests dies ha tingut una feina afegida difícil d'afrontar, tenint en compte que s'ha doblat la població estable d'Andorra. Davant aquest allau benvinguda de turistes és gairebé impossible que el país es mantingui en la normalitat. Les carreteres, els aparcaments i els equipaments en general estan dissenyats per a un nombre concret d'usuaris, però en cap cas per a xifres puntes que es repeteixen en jornades molt concretes.

Potser aquest és un dels motius que explica la gran normalitat ahir, que s'esperava que es repetissin els mateixos problemes que dilluns a la tarda. Probablement molts van ser els que van optar per marxar una mica abans d'hora, en un intent d'eludir una sortida caòtica per la frontera hispano-andorrana. Amb tot, ha estat un inici de la temporada d'hivern esperançadors, sense que això impliqui un optimisme desmesurat, tenint en compte la complicada conjuntura econòmica internacional, especialment la dels veïns espanyols.

Per això el balanç s'ha de fer des d'aquesta perspectiva. Els hotels han gaudit d'uns dies d'elevada ocupació, com les pistes d'esquí malgrat que el temps no ha acompanyat, i determinats comerços han notat també un increment de les vendes, encara que n'hi ha que es lamenten que les compres han estat minses en relació als milers de visitants.

Tanmateix, Andorra segueix sent una destinació atractiva que ofereix una combinació poc usual, com és la qualitat i quantitat de quilòmetres esquiables amb una oferta comercial, hotelera i de restauració també de primer nivell. Aquest còctel segueix sent atractiu i s'ha de saber aprofitar, sense caure en la desesperança en un moment en que la despesa i el consum es troben en la línia més baixa. El pont de la Puríssima no augura una temporada immillorable i excepcional, però almenys permet albirar que es poden repetir o millorar –encara que sigui lleugerament– les xifres de fa un any, el que significaria que s'està treballant de forma positiva, sense oblidar que aquesta és una indústria que no permet el relaxament i en evolució permanent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.