La líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, es va mostrar preocupada per les declaracions de Maros Sefcovic on deia que l’acord al qual s’havia arribat amb Andorra era el millor acord mai assolit amb un país tercer.

La preocupació és lògica, i de fet, tota l’oposició i tots els ciutadans hauríem d’estar preocupats perquè la UE consideri que aquest és el millor acord per a ells perquè això voldrà dir que no ho és tant per a nosaltres.

Per això els dubtes van augmentant cada dia que passa i la pregunta és: què volem anar a fer a Europa? Per què ells tenen tant interès en nosaltres? Quin interès tenim nosaltres amb ells? Són preguntes que ens ronden molt a tots, però que Govern no dona resposta ni té previst fer-ho almenys de moment.

A més, el cap de Govern diu que el país no perdrà la seva sobirania, però és evident que amb un acord amb la UE alguna cosa perdrem, i el que seria interessant és saber-ho aviat. Realment algú es creu que Andorra continuarà sent el que és amb aquest acostament a Europa?

El que preocupa i molt és saber que cap país ha comès l’error que estem cometent nosaltres. Si és el millor acord és que mai han aconseguit que un país se supediti tant als interessos de la UE. A l’inici d’aquesta negociació, Mònaco hi era present, ja que tenien previst arribar també a un acord similar al nostre. Però ells van saber parar les coses a temps i fa pocs mesos es van retirar de la negociació en veure perillar les línies vermelles que tenien marcades.

Andorra sembla que no tingui aquests límits i que sigui indiferent el que vulguin de nosaltres que els ho donarem tot pel simple fet de poder entrar en el mercat europeu. Però i el que perdem? Ho sabrem? O es continuarà obviant el tema encara més temps?