Que el Cos de Policia hagués de mobilitzar més de 100 agents ja era una evidència de l’èxit que estan tenint les mobilitzacions ciutadanes per reclamar un habitatge digne. I ahir, l’evidència de la necessitat de mesures al respecte va quedar molt més que evidenciada, a més de ser un èxit de participació, demostrant que la població unida és més forta que qualsevol.

La data escollida, a més, va ser immillorable. El Principat porta des del dimecres amb cues estratosfèriques a l’entrada del país –però bé, hem de recordar que som un país turístic–, i precisament ahir, el divendres a les 19.30 hores, era el millor dia i la millor hora per reivindicar-se de veritat. Per fer-se escoltar contra un Govern que no té en compte la principal problemàtica de la gran majoria dels habitants d’Andorra.

Encara no s’han adonat que aquest afer necessita mesures urgents per poder-lo pal·liar. En afegit, i relacionat amb la manifestació i ser un territori turístic, sembla ser que als membres de l’Executiu els avergonyeixi veure la ciutadania reclamant un dret fonamental, potser per la imatge que es pot arribar a donar als turistes que pugen –tot i que segur que si se’ls explica entenen perfectament perquè s’estan fent les mobilitzacions–, o per la imatge que el país pot donar de portes enfora.

A poc a poc, les manifestacions estan sent més multitudinàries, i si de veritat es vol continuar al peu del canó i procurar que el Govern escolti els ciutadans, potser cal continuar sortint al carrer, fer soroll, picar casseroles, i cridar «Què passa! Què passa! Que no tenim casa!» o «ministra Marsol, aquí ningú la vol». Cal recordar que manifestar-se és un dret, i no s’aturarà fins que hi hagi accions realistes i pertinents. Ajuntar-se unes 3.000 persones no és una xifra de ‘casualitat’, on s’ajunten també turistes. És una mostra de realitat, i un cop de puny sobre la taula.