És evident que tot el relacionat amb l’avortament no és una qüestió fàcil al Principat. Però el que deixa una mica de dubtes entre la ciutadania és qui ens està dient la veritat. Perquè Ladislau Baró va deixar clar que l’avortament es podria despenalitzar l’any 2025 i, en tot cas, va dir que seria durant aquesta legislatura. Però ahir les declaracions del copríncep Joan-Enric Vives no semblaven anar en la mateixa línia quan va deixar clar que el ministre tan sols farà el que pugui fer, donant a entendre que no està tan clar que aquest dia arribi tan aviat com sembla.

Vives va explicar que el camí serà lent, llarg i difícil, però el que està clar és que al segle XXI ha d’arribar. Perquè hi ha tres supòsits bàsics que gairebé tots els països del món garanteixen i també hauria de fer-ho Andorra. Ja no s’està parlant de permetre un avortament al país, que és evident que a la llarga acabarà sent viable, però no és el debat que toca ara mateix. El que s’està parlant en aquests moments és de no considerar delicte que una dona andorrana interrompi voluntàriament el seu embaràs.

Perquè les dades parlen per si soles. Només l’any passat 130 dones residents van anar a Catalunya a avortar. I amb la legislació actual del país, totes aquestes dones que van interrompre voluntàriament el seu embaràs, van cometre un delicte. 

És evident que l’avortament és una qüestió complicada, i més en un Coprincipat com és Andorra, però inclús el secretari d’estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, va deixar la porta oberta a aquesta qüestió i es va mostrar receptiu a abordar aquest tema.

Quan arribarà? No se sap, i potser no calia aventurar-se amb dates que no se sap si es podran complir, però el que està clar és que tard o d’hora es farà.