Sovint només s’ha fet que parlar d’aspectes per millorar –tot i que també bastant de problemes que hi afecten– la qualitat de vida de la societat. També s’ha fet de la igualtat, que ha d’estar basada, sobretot, en el respecte. I tots els punts esmentats han estat amb raó. Però per pretendre tenir una societat igualitària i amb un bon nivell qualitatiu, cal començar des de baix de tot, pels més petits.

És per posar-se les mans al cap quan et pares a mirar les xifres recollides en l’Observatori de la Infància d’Unicef i l’AR+I, com que un 43,9% d’alumnes pateix assetjament escolar una vegada al mes, que un 28,2% n’han patit un o més cops per setmana o que un 24,6% dels escolars reconeguin haver dut a terme, ells mateixos, assetjament cap a un altre estudiant.

Cal recordar que l’assetjament escolar es defineix com «acció de sotmetre un company d’escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat» que, per si no és prou, «pot provocar-li problemes físics i psicològics». Hi ha diferents estratègies per fer-li front i intentar erradicar-lo, i de base, la més important, és amb l’educació. L’educació al mateix centre i principalment a casa. També fomentar les seves conseqüències i proporcionar programes educatius per a estudiants, professors i pares sobre com identificar i prevenir l’assetjament són clau en aquest sentit.

Altres estratègies que es poden –o més aviat s’haurien– de sumar a l’esmentada són crear un entorn escolar segur i de suport, així com promoure una comunicació oberta entre els estudiants, juntament amb els professors i els pares. Prendre mesures ràpides quan s’informa d’un cas, brindar suport a les víctimes i als agressors per abordar el comportament i les seves causes, i implementar programes que ensenyin habilitats socials i emocionals per millorar l’empatia i la comprensió entre els estudiants també ajuden a fer-hi front. Tot suma, i mai és tard per començar a posar-hi remei.