L'Associació de Petits Comerciants d'Andorra (APCA) es va presentar oficialment divendres passat. En la seva primera aparició pública, els membres de l'APCA van proposar als grans comerciants un «pacte de cavallers» sobre les rebaixes per evitar que imperi la llei de la selva i que tot plegat acabi repercutint sobre la competència i la qualitat del comerç del Principat. Tant el naixement de l'APCA com les propostes que posa damunt la taula han de ser acollits com a quelcom positiu. És positiu, d'una banda, perquè demostra la diversistat existent en el si del comerç, ja que fins ara només els grans comerciants disposaven de mecanismes per fer sentir la seva veu. També ho és per les propostes que planteja: que evidencien la necessitat de posar ordre al sector, així com la reivindicació del dret dels petits a existir en un món massa sovint dominat pels més grans.

Ara bé, la proposta del «pacte de cavallers» de l'APCA no fa sinó evidenciar un buit clamorós: el que deixa la manca d'una llei que reguli l'activitat comercial i totes les seves vicissituds, com els horaris, els dies festius o els períodes de rebaixes. La proposta de l'APCA és positiva, però és un pegat: en un Estat de Dret, en un mercat lliure no hi ha lloc per als pactes de cavallers i per a la bona voluntat. No hi ha lloc perquè no calen; o no haurien de caldre. És la llei la que ha de vetllar pels drets de tots i marcar la línia entre el que està permès i el que no. Però, és clar, s'esdevé que a Andorra, país eminentment comercial, no hi ha una llei integral que reguli el comerç. Els liberals van ser incapaços de fer-la en els 15 anys que van governar i els socialdemòcrates sembla que, com a mínim per ara, no han posat fil a l'agulla en aquesta qüestió.

El debat que els petits comerciants plantegen no és un debat menor: si el que impera és la desregulació total el petit comerç té molts números d'acabar desapareixent i el panorama quedaria en mans dels grans. No és necessàriament dolent, però és un fet, una constatació, ja que processos similars s'han esdevingut en altres països. Davant d'això caldria un debat obert i franc sobre quin tipus de comerç volem. Cal que decidim entre tots si preferim avançar pel camí de la desregulació total i el repartiment del mercat entre quatre o bé mantenir un teixit comercial divers.

Totes les opcions són vàlides, però nosaltres no podem fer sinó decantar-nos pel manteniment d'un comerç divers on hi tingui cabuda tothom: aquest és un dels atractius d'Andorra. Ara bé, caldrà trobar l'equilibri entre la regulació necessària i el manteniment del màxim grau de llibertat. Caldrà també posar els mitjans perquè el petit comerç pugui especialitzar-se i enfocar-se en l'excel·lència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.