El dia d’ahir va estar marcat per l’habitatge com a únic tema principal. Tant per la taula de treball com per la mobilització ciutadana just a la plaça del Consell General. Pel que fa al primer aspecte, de la jornada política se’n poden destacar diversos punts. El primer d’ells respecte a l’increment del preu del metre quadrat dels nous lloguers: l’any 2021 era de vuit euros, al següent de 10,5, i enguany, amb una escalada descomunal, la mitja és de gairebé 20. Per destacar encara més la dada, i posar-se les mans al cap, el preu mitjà del lloguer s’ha incrementat un 80% des del 2017. Això ha fet mostra que l’afer de l’habitatge fa anys que és un dels més rellevants, i ara és massa tard.

En segon lloc, respecte a mesures com posar al mercat pisos buits –aspecte que millor no comentar per la tardança que han tingut en adonar-se de què és una mesura més que necessària– o sancionar, possiblement, als propietaris que enviïn cartes de desnonaments. De veritat ara els ve al cap implementar proposicions com aquestes? Cal tornar a dir que ara és massa tard. 

D’altra banda, Xavier Espot, va ‘culpar’ els comuns per no fer més envers la problemàtica de l’habitatge. Al respecte, sorgeix una nova pregunta que se li podria formular directament al cap de Govern: sap que tenen membres del seu partit i gran influència en tots els comuns menys el d’Escaldes-Engordany? Per què no s’ha solucionat en aquestes parròquies, o almenys disminuir la problemàtica, si estan sota el seu paraigua?

Espot va comentar que continuaran apujant els salaris proporcionalment als preus dels lloguers, aparentment acció que òbviament s’ha de celebrar, però la cosa és que fa anys que ho fan i el resultat no s’ha vist enlloc. Llavors, sembla que diguin mesures per acontentar la població de forma instantània, però que a la pràctica de res servirà per millorar la situació. Caldrà veure si es compleixen.