És i serà sempre, sens dubte, la major xacra de la societat. La violència de gènere és quelcom inexplicable, però que per desgràcia va en augment cada any.

Ahir es va saber que el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència ha atès 176 casos en només sis mesos. I tot i així no hi ha un crit al cel. El problema no el té només Andorra, és evident. Només cal veure les dades d’Espanya que aquelles realment sí que fan por.

El problema ve de la base, per això és important tenir l’educació com a arma per erradicar la violència contra les dones. Des de petits els nens haurien d’aprendre sobre igualtat i rebre una educació basada en el respecte, no només amb les dones sinó amb qualsevol persona. Un altre fet que no ajuda és quan els pares es pensen que els infants ho aprenen tot a l’escola, hi ha coses que els nens han de veure a casa, els valors els inculquen els pares. A aquestes edats és quan es forma la persona i el seu caràcter i per això és de vital importància que un nen o nena sàpiga identificar qualsevol signe de violència que vegi ja sigui a l’escola, al carrer o a casa.

Un altre fet que no s’hauria de donar és el de normalitzar certs tipus de conductes o de veure casos i no fer res. Sempre s’ha dit que qui calla atorga i, en aquests casos, el silenci ens fa còmplices de la situació.

Cal aturar ja la violència envers les dones. Perquè ja no és un problema d’homes o dones sinó que és un problema social. I el que s’ha de fer és unir forces entre tots per a acabar amb això. No només és un tema polític, que també ho és, sinó que entre tots podem fer cada vegada una societat millor denunciant casos coneguts i visibilitzant el problema.

També nosaltres, els mitjans de comunicació juguem un paper important en aquest aspecte.