Diuen que sempre és millor demanar perdó que permís. Però això sol passar en certs temes de la vida personal de cada persona o quan es tracta de coses a petita escala. On no pot fer-se és en un tema que suposarà o pot suposar un canvi de rumb d’un país i un gir substancial en moltes coses que ara coneixem.

Ahir els representants del país es van reunir, una vegada més, amb la part negociadora de la Comissió Europea per continuar avançant en l’acord d’associació i tancant-ne punts. I tot això, evidentment, sense haver consultat res amb la ciutadania. Si bé és cert que hi ha previsió de fer un referèndum, en certes coses és millor demanar permís que perdó, i ja no per la ciutadania i el seu dret a decidir el seu futur, sinó pel ridícul espantós que es faria amb Europa si, després de tantes reunions i tantes anades i tornades, al final el resultat del referèndum és negatiu.

És evident que una possible firma d’aquest acord inquieta a un sector del país, que veu amb desconeixement com el seu govern fa grans passes cap a Europa sense poder fer-hi res.

Pel que fa a exportacions i importacions potser sí que compensa, però potser el preu apagar en altres aspectes no ho fa i és millor quedar-nos com estem. Allò que diuen de ‘más vale malo conocido que bueno por conocer’ a vegades és així. I potser una d’aquestes vegades és ara. No cal córrer. La presidència espanyola ens afavorirà, diuen alguns... és evident, però el que també està clar és que no només la del país veí sinó totes les que tingui l’organisme europeu. Qui voldria deixar fora Andorra? El que encara deu sorprendre els negociadors europeus és com un país com Andorra vol formar part de quelcom que realment no necessita. Ells ens volen, però, i nosaltres?