El fet que un 26,7% de la població que viu a Andorra treballi més de 40 hores setmanals, la jornada laboral legal actualment, és un data molt significativa que ens ajuda també a entendre una mica millor l’entorn que ens envolta i pel perquè de l’actitud de moltes persones amb les quals interactuem, inclosos nosaltres mateixos. Crida força l’atenció que, tot i que les dades indiquin que treballem més hores d’allò que en teoria pertoca, la productivitat no sembla un factor que es vegi particularment beneficiat d’aquesta inversió d’hores. I és que, com explicava el filòsof coreà, Byung-Chul Han, vivim dins del fenomen que ell anomena la societat del cansament.

La falsa creença de què més hores equival a més resultats està fent de nosaltres, els éssers humans, cossos amb escassa energia i creativitat que estan constantment malgastant energia, desaprofitant un potencial humà que podria resultar més enriquidor per allò que es pretén produir que la mera aplicació d’horaris desproporcionats per una cultura basada en una idea obsoleta de més sempre és millor.

Aquesta mentalitat està minvant la nostra capacitat de ser creatius a l’hora de treballar i també en la nostra vida personal, fet que afecta també de forma greu a les nostres activitats laborals. Els efectes que produeix el fet que una persona gasti una quantitat desmesurada de temps en la seva feina descuidant el seu àmbit personal, impacten de forma greu en els dos àmbits, causant un escenari patològic de trastorns emocionals, físics i neurològics.

És menester el fer un canvi urgent en aquest sentit. Altres països ja han aplicat diverses mesures que demostren que una gran quantitat d’hores a la feina no es tradueixen en una òptima productivitat. I és més, s’ha demostrat que no és tant les hores que un dediqui a la feina, sinó la qualitat d’aquestes hores.