L’habitatge és el problema que més preocupa als andorrans. Si algú encara ho dubtava, és així. De fet, el 67% d’enquestats per l’ARI ho van manifestar quan se’ls va preguntar.

El preu de l’habitatge ha pujat molt els últims anys a tot arreu, però els imports desorbitats que es demanen al Principat s’escapen de la butxaca de molts andorrans i residents al país. Gent que fa anys que viu aquí veu com no li renoven el contracte per poder canviar les condicions i llogar-lo a una altra persona a un preu molt més elevat. I el perquè de tot plegat? Difícil de saber amb certesa. Alguns culpen la inversió estrangera i altres parlen de manca d’habitatge, però el que és cert és que arribar al país i cercar habitatge és complicat. Per començar n’hi ha poc i després hi ha el problema dels preus. Hi ha solució a aquest problema? Hauria de ser-hi, està clar. Els lloguers socials són un possible salvavides en aquest aspecte, però el problema és que en falten. Evidentment, els propietaris dels pisos tenen dret a posar els preus que considerin i més tenint en compte que la gent està disposada a pagar. Aquí ja entra en la moral de cadascú incrementar o no els preus desorbitadament. 

Però el que sí que és necessari és que el Govern es posi les piles. Perquè sí que estan marxant andorrans perquè no es poden pagar un pis i sí que hi ha joves que marxen a estudiar fora i no tornen perquè l’única opció que tenen de viure a Andorra és tornant a viure a casa els pares i, per molt bé que hi estiguin, a partir d’una edat ja volen la seva independència i més després d’haver viscut sols en altres ciutats. I compartir pis després d’haver acabat la universitat tampoc ho contemplen com a opció. Si volem atraure talent, l’habitatge és un problema a solucionar amb urgència.