El Periòdic

Gaby les collines, de Zoé Pelchat

Quebec // 21’ // Ficció

La Gaby, de tretze anys, arriba a les Illes de la Magdalena per estiuejar-hi amb el seu pare, com fa cada any. Hi troba amb entusiasme el mar que tant estima, els amics de les illes, els turons sinuosos que prenen forma a l'horitzó i l'alegria benèvola de la llar paterna. Però aquesta vegada, alguna cosa és diferent: ha passat la pubertat i la seva vida mai serà la mateixa. Curtmetratge fora de concurs. 

 

Harta, de Júlia De Paz Solvas

Espanya // 24’12” // Ficció

Carmela, una nena de 12 anys, el dia del seu aniversari, és obligada a veure's amb el seu pare en un centre de trobada familiar, a causa de la sentència de violència de gènere que aquest té sobre la mare.

 

Mediterralia, d’Alexia Navarro i Jaume Sastre

Andorra // 3’52” // Videoclip Animació

Nacho Casado va llançar a principis d'aquest any un vídeo per donar vida a la seva cançó 'Mediterralia'. L'animació està inspirada en un ambient mediterrani, lluminós i amb ressons dels 70. Aquest recorregut visual està ple de ritmes suaus i il·lustracions amb una paleta molt contrastada que acompanyen l'elegància de l'estil musical de Nacho.

 

Muerte en Torrevieja, d’Adriana Arratia

Espanya // 16’35” // Ficció

Retrat d'una Espanya estancada, que viu al dia i cerca els diners fàcils, treballant per i per al turisme, atrapant-se en un cicle viciós d'ingrés ràpid a l'estiu i escassetat a l'hivern. Chetia es creu la reina de Torrevieja, una nini que guanya diners estafant a turistes en apostes il·legals de balconing, però la seva realitat és molt més difícil quan torna a casa: ha de cuidar del seu fill, Yeray, un nen que es va veure obligada a tenir i que l'ancora a una ciutat que la consumeix i de la qual vol fugir desesperadament.

 

Quines flors es porten a una fossa?, d’Elena Gilda 

Espanya // 16’18” // Documental

Peça audiovisual a mig camí entre el documental i l'assaig experimental que parteix de qüestionar el relat familiar entorn a la mort de la Joaquima Hernandez Oliver, la besàvia de l’autora, on l’única dada que tenia d'ella era que havia mort de boja durant la Guerra Civil Espanyola. A través d’imatges d’arxiu i imatges filmades es fa un recorregut pels noms, dates i silencis fins a portar-los al present on aquestes genealogies són comunes en l'imaginari col·lectiu i les històries familiars, deixant la porta oberta a aquests futurs propers, difícils d'imaginar, però fàcils d'entendre.

 

Cuando crece la hierba, de María Monreal Otano

Espanya // 3’28” // Ficció

Qüestionar-se és créixer. Perquè no tot és fàcil d'entendre..., fins i tot quan ja has crescut.

 

Gratuïta amb reserva prèvia