El Periòdic

Amb El llibre de la meva mare, el soroll del món es queda fora. L’escriptor tanca la porta, es fa el silenci. La solitud s’aferra, es torna profunda. I amb ella, un buit impossible d’omplir.

El dol de la mare. Tots haurem de passar-hi. «Oh, germans humans... »

«En l’expressió treball de dol, hi entenc sempre el sentit ancestral de la paraula treball: segons sembla, el tripalium era un instrument de tortura. Quan sento dol, entenc, en part, duel, perquè el dol també és una espècie de baralla a soles. El dol ens esgota, com un cos a cos, tret que en aquest duel un dels cossos us ha deixat sol. L’absent us pot aixafar el cor, deixar-vos sense alè. Us ha sigut arrabassat, però ja no hi és. No obstant això, és una part de vosaltres mateixos..., encara us persegueix ».