El Periòdic

El ball de l’Óssa d’Encamp, declarat recentment patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO, és probable que s’hagués iniciat a l’edat mitjana. Des de la dècada dels 50, aquesta representació segueix un guió escrit per Rossend Marsol Sícoris. L’actuació se celebra elDilluns de Carnavala la tarda. L’acció recull escenes de l’Andorra tradicional representades per personatges arquetípics.Comença a la plaça de la vila, on el majordom contracta per a la sega d´un prat una colla de dallaires que marxen cap a la feina.

El manador ha demprar constantment el bastó per fer treballar aquella colla de dropos. Sota un pi es reuneixen els dallaires i canten velles cançons populars com La desgràcia d´un pobre homei Sega-me-la arran. Quan arriben el fregó i la fregona dalt d´un ruquet amb el berenar, els nois comencen a empaitar la minyona, que es defensa com pot.

De cop i volta, un bram ferotge atura en sec la gresca i una óssa fa acte de presència, arrasant tot el que troba. Esporuguits, els dallaires i els fregons se´n van cap al poble a demanar auxili als caçadors, els quals arriben tot seguit i abaten a trets la fera, que fins llavors no havia deixat de ballar.

Finalment, arriben l´amo i la mestressa, que reparteixen en recompensa una bossa de sous als presents, i tots plegats entonen la cançó Eixa nit hem mort la ruca. Seguidament tot el poble es fa fotografies amb l’óssa morta al mig de la plaça mentre mengen all-i-oli de codony.

Activitat gratuïta