PUBLICITAT

Presentació del llibre 'Seahorse. Els cavallets de mar són criatures estranyes', de Janice Pariat 

Lletres

Janice Pariat és l'autora també de Boats on Land: A Collection of Short Stories, Random House India, 2012. Va rebre el Yuva Puraskar (premi Jove Escriptor) de la Sahitya Akademi (Acadèmia Nacional Índia de les Lletres) i el premi literari Crossword de ficció el 2013.

La seva primera novel·la, Seahorse, traduïda ara al català per David Gálvez, va ser publicada per Vintage Books, Random House Índia el 2014. El seu treball —que inclou crítiques sobre art, articles culturals, ressenyes de llibres, ficció i poesia— ha aparegut en una àmplia selecció de revistes i diaris britànics.

Escriu una columna literària mensual anomenada “Paperwallah” per al The Hindu BL Ink. El 2014 va guanyar la beca Charles Wallace d’escriptura creativa a la Universitat de Kent, Canterbury. Actualment viu a l’Índia.

Sinopsi 

“Amb la recreació d’un mite clàssic, la veu poètica de Janice Pariat ens endinsa en un relat iniciàtic on la pèrdua primitiva, l’amor i l’abandó, la memòria dels afectes, el balanceig del temps i la superposició dels espais s’encavalquen per testimoniar el misteri, a voltes dolorós, d’allò que, malgrat tot, ens uneix els uns als altres.”

“Ho has notat només d’entrar.
La casa estranyament ensopida, gairebé inerta, òrfena de qualsevol soroll o moviment. Un silenci sobtat que res no sembla poder esberlar. I arreu, com un murmuri sord, la seva absència.
La d’aquell ésser tan irracionalment estimat. La d’aquella persona sense la qual ja no pots concebre el present i el futur, sense la qual ja no pots sentir, respirar, existir. De qui et vas enamorar perdudament, i vas seguir-ne els passos per camins iniciàtics. La mateixa que de cop acaba d’esvanir-se de la teva vida, en l’aire ofegós d’un matí d’estiu. Sense deixar rastre. Sense una disculpa. Un missatge lacònic en un tros de paper, entaforat al fons d’un calaix. Un míser mot de ruptura on poder agafar-te per donar un sentit a tanta buidor.”

“Per a tu, era una alenada… per a mi, era com una paraula preciosa que aprens a dir… i la llengua se’t transforma per sempre perquè saps pronunciar-la”.

 



Entrada lliure
PUBLICITAT