El Periòdic

'Oficis i indústries desapareguts', a càrrec de David Mas Canalís, historiador.

La xerrada consisteix en una aproximació a tota una sèrie d’activitats, indústries i antics oficis que formaven part del sistema econòmic de la societat tradicional i que en el trasbals del procés de modernització del país han acabat per desaparèixer.

A l’hora de fer-ne una tria han estat seleccionades en funció de la seva relació amb una determinada matèria primera: els oficis, indústries i explotacions relacionats amb el ferro (les fargues, els miners, carboners i traginers, i el ferrer), la fusta (els picadors i tiradors, les serradores), la pedra (els llosers i tosquers, els forns de calç, el mestre de cases, el terrissaire), la llana (des del pastor fins al teixidor i la fàbrica tèxtil) i el blat (del molí a la farinera).

Eren activitats de caràcter artesanal en què només s’utilitzava el treball manual del mateix artesà o l’energia hidràulica per moure la maquinària, és a dir, s’ha establert com a topall cronològic l’ús de motors elèctrics o de combustió com a font d’energia, tot i que hi ha indústries que al començament van emprar l’aigua i després es van adaptar acoblant motors elèctrics, com és el cas de les serradores.

Al llarg del segle XX, l’arribada de l’electricitat, la mecanització, la competència exterior, el canvi en els materials i la desaparició del mercat rural al qual donaven servei va fer que anessin desapareixent i els artesans que practicaven determinats oficis s’adaptessin als nous temps i a noves activitats, de baster a matalasser, de ferrer a serraller, de mestre de cases a propietari d’empresa de construcció. Dels antics oficis en queden només testimonis en les eines i les manufactures esdevingudes objectes d’antiquari o de museu, mentre que les fargues, els molins, els llosers, el forns de calç... han passat a formar part del nostre patrimoni.

 

Entrada lliure