El Periòdic

'Matèria visual'

Ramon Surinyac, a través de la seva obra, explora el joc entre el realisme i l’abstracció. Alhora, té com a referent i opera en la lògica de la fotografia. La fotografia és un pessic de món i el que importa és com s’edita allò que ja existeix: com ho emmarquem? Ho ampliem? Ens centrem en un fragment? Ho multipliquem? Ho fem en blanc i negre? En color?

És per tot això que Ramon Surinyac no treballa en un quadre sinó en sèries que evolucionen en diferents composicions, formats, colors, etc. En la seva pintura trobem subtilitat conceptual, jocs amb la percepció, qüestionament de la representació, talent natural però també ofici i una combinació de processos de producció analítics (mesures, quadrícules, matisos de color) i sintètics (economia formal, gestualitat expressionista, buits i silencis).

El comissari i galerista Javier López Vélez registra així l’experiència de la contemplació: «Quan observem a certa distància una obra de Surinyac ―una platja, una muntanya nevada, un sotabosc o una acumulació de brossa―, sembla que estiguem contemplant una obra realista, quasi fotogràfica. Ens sorprèn, a vegades, que ens captivi una escena en principi convencional i paisatgística a nosaltres, que tenim un gust més aviat contemporani. Quan ens apropem a la superfície pintada l’obra s’obre i es converteix en una abstracció quasi lírica que ens presenta multitud de traços i colors que no sospitàvem que fossin allà. Ens apropem i ens allunyem i llavors som conscients que estem davant una obra de gran qualitat i complexitat tècnica.»

 

 

Entrada lliure